Un dilluns de gener de 2011 a Verges estem preparant la llista de CiU per presentar a les eleccions locals del 22 de maig.
Porto quatre anys a l’ajuntament, treballant des la oposició : la feina feta es unànimement reconeguda i la meva posició en el grup també, amb una frase de síntesi que em defineix com “un jugador de primera divisió, en un equip de regional”.
Però tinc un handicap molt important: el cacic de tota la vida no accepta que jo el substitueixi, sinó pot seguir manegant els fils i els quatre anys que hem compartit a l’ajuntament m’ho ha fet saber (sempre davant d’algun altre regidor com a testimoni) amb l’amenaça repetida de barrar-me el pas i qualsevol iniciativa que no compti amb la seva aprovació prèvia.
A la reunió de gener, faig el pas endavant d’oferir-me per encapçalar la llista de 2011, tal com tothom s’espera, tant per la feina que vaig fer a la candidatura de 2007 com pel seguiment i crònica publicada de l’acció de l‘equip de govern d’aquests darrers quatre anys.
S’accepta i no es presenta cap més candidat, quedem per la propera reunió i començo a fer trucades i visites per animar persones que em semblen vàlides per estar a la llista.
Per sorpresa, un altre regidor del període 2007-2011 troba una bola de vidre que li diu que per guanyar ell ha d’anar de cap de llista i a la meva esquena, durant la setmana es convoca una reunió en petit grup, sense mi, amb la proposta del candidat de la bola de vidre, que no els hi agrada i tracten de buscar-ne un tercer. No en surt cap; però l’alternatiu, amb la seva bola de vidre, comença a contactar persones per una llista pel seu compte.
Va trucar a una de les persones amb qui jo havia mantingut una conversa llarga i de contingut i estava pendent d’una resposta seva d’acceptació.
Això li va fer evident a aquesta persona les maniobres per bastir una llista de CiU a Verges’2011,
i ell va renunciar a la nostra llista, acceptant més tard anar a l’altre candidatura a les eleccions i ara es el primer tinent d’alcaldessa de l’ajuntament de Verges.
mentre jo vaig decidir que em retirava de la llista, al considerar que aquesta era la gota que feia vessar el vas de les amenaces i entrebancs posats pel cacic.
El que va passar ho explica l’ara primer tinent d’alcaldessa, quan rep visites oficials a l’ajuntament: votant i simpatitzant actiu de Convergència de tota la vida, ell estava disposat per anar a la llista de CiU amb mi; però quan el va trucar l’alternatiu de la bola de vidre va decidir que no era convenient una llista amb dos suposats caps i va optar per mirar d’entrar a l’ajuntament per fer un servei, sense tenir en compte el nom de la candidatura.
Per la meva part, vaig aprofitar aquesta oportunitat per a retirar-me definitivament de l’activitat política, encara que estigui indignat perquè
· s’hagi donat credibilitat a un noi amb una bola de vidre (que el temps ha demostrat que estava tarada) que deia que ell havia d’anar de cap de llista per guanyar
· s’hagi acabat d’aquesta manera amb la meva il·lusió d’anys, la formació, preparació, experiència i el treball públicament reconegut...
PERÒ TOT PLEGAT QUEDARÀ COM UNA ANÈCDOTA MÉS EN EL CAMP DE LA POLÍTICA.
El que no es pot considerar una anècdota es que tres mesos després de les eleccions del 22 de maig, al web de l’Ajuntament de Verges encara figurem com a regidors els que ho vàrem ser el període anterior 2007-2011.
MÉS QUE UNA ANÈCDOTA ES UN EXEMPLE DE DESÍDIA I DESINTERÈS EN LA GESTIÓ D’UNA FUNCIÓ PÚBLICA.
