Ja fa uns anys que
escric en blog a internet i periòdicament em pregunto sobre la naturalesa dels
temes i del contingut.
A mi m’agradaria
escriure, com si d’un diari personal es tractés, sobre sentiments i reflexions
íntimes, fins i tot sobre poesia i ho he fet (amb força èxit de lectors) un
parell o tres de vegades.
La manca de
confidencialitat d’internet representa un fre i la progressiva manca de
responsabilitat dels comentaris a les xarxes socials - emparades moltes vegades
en l’anonimat - ho desaconsellen totalment.
Estic ajudant com a
voluntari en un centre de la Fundació La Caixa, col·laborant en un curs dedicat
a xarxes socials i destinat a gent gran i ahir vaig conèixer un exemple que
confirma la meva posició: una persona va explicar els problemes que l'hi va crear
que sortís publicat al facebook que s’havia canviat de religió... sense esser
veritat.
Aquesta
autolimitació que m’imposo sobre els temes a tractar te com a conseqüència que sigui
més difícil escriure regularment, encara que ho podria fer, al escriure sovint
sobre política i actualitat.
També tinc les meves
reserves escrivint sobre política, doncs sovint em temo que hi hagi una involució
- amb els tics franquistes que mostren tant el PP com els partits a la seva dreta, els militars i algunes altres institucions.
- amb els tics anticatalans de tots els partits polítics, dirigents autonòmics i institucionals en general, que sembla competeixin per veure qui va més en contra de la nostra identitat com a poble : llengua, cultura i tradicions.
Un apunt final sobre
el contingut dels escrits : ara he comprovat que ja em poden llegir fins i tot els meus
néts, que encara no tenen ni vuit anys...
