DOBLE BALANÇ DE COMIAT DE L’ANY 13: POLÍTIC I ESPORTIU

Arribat el final de l’any 2013 he estat reflexionant sobre el doble balanç, polític i esportiu :

Trobar personatges i resultats positius en política m’ha costat molt.

Finalment he triat el personatge MARIANO RAJOY BREY, que encarna millor que ningú més tot allò que no hauria de ser el comportament i la responsabilitat d’una persona democràticament elegida per una funció pública.  

I buscant resultats, em sembla que la darrera decisió política de nivell, amb sentit comú i mirant l’interès general dels ciutadans, va ser la de prohibir fumar en llocs públics... per més que ja faci més d’un any.

Trobar un personatge esportiu m’ha resultat molt fàcil, en canvi.

L’any 2013 LEO MESSI ha passat de ser “el millor jugador de futbol del món” a la categoria de “jugador de futbol més normal del món”, un “pesseter” n’hauríem dit en temps de les pessetes, un obsessionat pels diners, prescindint de cuidar-se de les lesions, de descansar en vacances, per donar prioritat a “partits benèfics” per donar diners a guanyar algú. 

Sis mesos de l’any 2013 sense cuidar-se com esportista d’elit i dedicats preferentment a cuidar els diners, incomplint amb la hisenda pública - si és el cas - fan que l’elecció de Messi com l’esportista de l’any sigui fàcil. 

CATALUNYA: QUE ENS DEIXIN PARLAR A LES URNES

Espanya contra Catalunya expressa una realitat objectiva: el que molesta vertaderament a molts és que es diguin les coses pel seu nom.

Les grans mentides segueixen:

• Que Espanya es qui finança a Catalunya NO ÉS VERITAT : Catalunya crea riquesa, la posa a disposició de l’estat espanyol, que després la distribueix injustament, ofegant Catalunya i crea aquesta ficció. 
•  
• Que la consulta proposada per Catalunya no hi cap a la Constitució espanyola NO ES VERITAT : legalment hi ha vies previstes per demanar-ho i està en mans dels polítics autoritzar-la o no fer-ho, al Congrés dels Diputats.
• 
  
• Que està en joc la unitat d’Espanya, NO ES VERITAT : el que vertaderament està en joc es millorar l’autonomia i l’autogovern que ens havien promès al votar a favor la Constitució de 1978 i evitar la recentralització que els governs espanyols han intentat d’aleshores ençà i l’actual del PP amb especial èmfasi.

No ens podem comparar amb Escòcia:

• El referèndum d’independència de la Gran Bretanya es un desig dels polítics locals escocesos per administrar de prop les seves riqueses naturals.
• 
  
• A Catalunya la consulta pel dret a decidir és un clam de la ciutadania, de la societat civil, que vol sortir de l’ofec a la nostra llengua, a la nostra cultura, a  la nostra manera de ser com a poble.

Per això s’ha de deixar parlar al poble : per tenir una resposta social i que al final decideixi la ciutadania.

Entretant, a Catalunya creix la il·lusió i entre els polítics d'Espanya creix el desconcert.