Arribat el final de
l’any 2013 he estat reflexionant sobre el doble balanç, polític i esportiu :
Trobar
personatges i resultats positius en política m’ha costat molt.
Finalment
he triat el personatge MARIANO
RAJOY BREY, que encarna millor que ningú més tot allò que no hauria de
ser el comportament i la responsabilitat d’una persona democràticament elegida per una funció pública.
I
buscant resultats, em sembla que la darrera decisió política de nivell, amb sentit comú i mirant l’interès general dels
ciutadans, va ser la de prohibir fumar en llocs públics... per més que ja faci més d’un any.
Trobar
un personatge esportiu m’ha resultat molt fàcil, en canvi.
L’any
2013 LEO MESSI ha passat de ser “el millor jugador de futbol del món”
a la categoria de “jugador de futbol més normal del món”, un “pesseter” n’hauríem dit en temps de les
pessetes, un obsessionat pels diners, prescindint de cuidar-se de les lesions,
de descansar en vacances, per donar prioritat a “partits benèfics” per donar
diners a guanyar algú.
Sis mesos de l’any 2013 sense cuidar-se com esportista
d’elit i dedicats preferentment a cuidar els diners, incomplint amb la hisenda
pública - si és el cas - fan que l’elecció de Messi com l’esportista de l’any sigui
fàcil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada