Fa pocs dies vaig assistir a un dinar de companys del
CURS PREUNIVERSITARI de l’institut de batxillerat de Figueres, fa CINQUANTA anys.
Em sembla que ens devíem trobar més o menys una cinquena
part dels que varem compartir aquell curs... i alguns d’ells en varen
compartir molts més de cursos, tan abans del PREU com desprès a la
Universitat.
La majoria d’alumnes procedia de famílies de Figueres i
de pobles veïns, estudiants per lliure o assistint oficialment a classe a
l’institut, que varem iniciar el nostre expedient acadèmic a l’INSTITUT RAMON
MUNTANER DE FIGUERES.
De les persones que varem compartir unes quantes hores i
un dinar com a acte central,
- Només una viu actualment a la ciutat de Figueres, la majoria vivim a Catalunya, sobretot a Barcelona, i una que resideix a l’estranger hi va estar present amb notícies seves actualitzades, encara que no presencialment.
- Alguns s’han vist en el transcurs d’aquests CINQUANTA anys i/o han tingut notícies o referències mútues, sobretot via les famílies d’origen respectives.
- Tots recordàvem molts noms dels presents i dels absents, les fesomies actuals també ens recordaven aquells amics i amigues de joventut i ens hauria agradat de trobar encara més persones.
Suposo que aquest fil amb el passat, difús
però real i els desigs de tots i cadascun dels presents de tornar a
veure’ns, van fer la trobada càlida i la conversa fluida i amistosa des del primer moment i
fins al comiat.
El record personal de les vivències juvenils, va ser
acotat i enriquit per l’exposició de les mateixes vivències explicades per
altres...
Va ser una trobada emotiva de la que vull evocar algunes
anècdotes:
- Una de les assistents femenina, va voler fer notar que els nois presents a la reunió havíem estat sempre entre els primers de la classe, en la majoria d’assignatures.
- Ningú va parlar de cap problema personal de salut, ni petit ni gran, per el que estigui passant ara... tot i que alguns dels companys no hagin viscut per estar en aquesta trobada i que alguns dels presents hagin enviudat o viuen actualment sols.
- Entre algun noi i alguna noia que en aquell temps sentiren mútuament alguna cosa més que simple amistat, es van evocar en veu alta aquells sentiments mutus: quin món per explorar el que haurien pogut ser les seves vides junts...
l
Ens varem acomiadar fins a una nova trobada en el termini
de dos anys, aquesta vegada amb motiu de que alguns de nosaltres esperem
complir SETANTA anys llavors...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada