PASSANT COMPTES : CARTA OBERTA EN JOSEP Mª ESTÉVEZ, “XELI”

Ha passat prou temps des de que vares encapçalar la llista a les eleccions municipals a Verges el maig de 2011,

·        a cavall d’una bola de vidre que et deia que tu havies de guanyar les eleccions municipals a Verges i

·        gràcies a la passivitat d’un grup acostumat a seguir instruccions i incapaç de dir la seva pròpia opinió en veu alta.

Han passat prou coses com fer una campanya electoral sense motivació ni contingut, perdre les eleccions en un moment d’aires favorables a la marca, que només varen poder limitar la magnitud de la derrota.

Ha començat el rodatge del nou equip de govern de l'ajuntament i trobo a faltar no haver rebut de part teva ni cap invitació per a participar alguna reunió - des de la trobada de la bola de vida  - ni  cap informació del que penseu fer en quatre anys més a la oposició.

En definitiva, saber si has assumit algun  compromís amb els electors i simpatitzants per a tractar d’informar-los en el dia a dia de la gestió de la Casa de la Vila, com varem fer els darrers quatre anys, amb molta acceptació, reconeguda en nombroses adhesions.

COMENÇA A SER HORA DE PASSAR COMPTES :

Que hi feu a l’Ajuntament ?.

A qui ho feu saber ?.

Teniu algun butlletí preparat ?.

Penseu fer algun comunicat o  alguna reunió ?.

Divulgareu alguna  informació del contingut dels plens i de la vostra actitud ?.

O la intenció es deixar passar quatre anys per tornar a fer una llista en tres dies amb l’ajut d’una altre bola de vidre ?

Jo tinc una proposta que ja està escrita en aquest blog des del dilluns 6 de juny de 2011 amb el títol “MIRANT LES ELECCIONS LOCALS’2015: ALLÒ QUE NO VA SER POSSIBLE A VERGES’2011”.

http://lluisparramontabelli.blogspot.com

RECURS CONTRA UNA SANCIO INSÒLITA DE L'AJUNTAMENT DE GIRONA

El que subscriu, LLUIS PARRAMONT ABELLI, amb DNI.40250761 W i domicili a efectes de notificacions a l’Apartat de Correus, 679 de 17080-Girona, correu electrònic lparramont@gmail.com,telèfon mòbil 676 119 297.

E X P O S A :

Que a les 16.06 hores del dimarts 18 d’octubre de 2011 al accedir al vehicle 3091 BBH he trobat al parabrises del cotxe una còpia del butlletí de denúncia núm. 50 357 745 del mateix dia a les 16.02 hores per estacionar en càrrega i descàrrega i per una quantia de 200 euros, denunciat per l’agent 10211.

Que encara que només havien passat sis minuts desprès d’aparcar el cotxe i quatre de la denuncia no vaig poder trobar cap policia municipal a les rodalies per exposar les meves raons que indico a continuació:

1. El motiu de l’estacionament i de la no presencia de conductor del vehicle es que tenia un problema digestiu amb diarrea i per solucionar una necessitat urgent vaig parar davant del meu domicili al c/Migdia abans d’aparcar el cotxe al pàrquing habitual del c/Carme.

2. L’estacionament va durar només sis minuts i el vehicle denunciat no en molestava cap altre ni a cap persona, al trobar-se precisament al costat de la vorera en el tram del c/Migdia actualment sense obres.

I per tot el que s’ha exposat, respectuosament,

SOL·LICITA :

Que tingui en compte les circumstàncies especials que concorren en aquest cas, en especial la necessitat d’atendre una urgència personal i intransferible i en particular el temps mínim del vehicle en situació irregular.

Que ordeni fer les comprovacions oportunes per confirmar la veracitat del que s’explica a la part expositiva i - si ho considera necessari - puc aportar un certificat mèdic de patir problemes digestius.

Que investigui el meu historial de quaranta-set anys de conductor sense multes i ordeni revocar la denúncia o rebaixar el seu import, totalment extra punitiu i desproporcionat atenent les circumstancies atenuants exposades.

Girona, a dinou d’octubre de dos mil onze.

Il·lm. Senyor Carles Puigdemont, Alcalde de l’Ajuntament de GIRONA

EL LLIBRE DEL CENTENARI DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE GIRONA, UNA GRAN DECEPCIÓ.

La celebració del Centenari de la Cambra de Comerç Indústria i Navegació de Girona va començar amb un lema molt estimulant:

DARRERE EL TEU BENESTAR HI HA L’EMPRESA, amb audàcia, compromís, treball, talent, participació...

Però ha acabat amb un llibre decepcionant CENT ANYS D’ECONOMIA A LES COMARQUES GIRONINES, de contingut superficial i macroeconòmic poc coherent amb el lema inicial.

Efectivament, després de començar amb un acte de fe en l’empresa (i se suposa, per extensió, que en les  empreses) al llibre final hi falta alguna referència a moltes i moltes empreses que s’hi troben a faltar especialment pel seu impacte positiu sobre el territori.

Hi ha un munt d’apèndixs i de quadres amb noms d’empreses per sectors, per comarques i per anys, per nombre de treballadors, per facturació, empreses encara existents o ja desaparegudes...

Però la única referència que he sabut trobar de l’empresa NESTLÉ a Girona - que la que més conec - es a les pàgines 284-285: una foto de Sebastià Martí cedida per l’Ajuntament de Girona, CRDI, de la Construcció de la fàbrica Nestlé a Domeny. Any 1969.

Hi ha per exemple la Granja Soldevila, filial de la Nestlé a Olot el personal de la qual – quan va tancar - es va traslladar en gran part a la Nestlé Girona.

Em refereixo  també a la Nestlé com empresa que m’esperava trobar al llibre del Centenari de la Cambra de Comerç de Girona, perquè

·        Es una de les empreses amb més capital acumulat invertit en instal·lacions de producció.

·        Es un model a imitar de transferència de tecnologia a les empreses locals, propiciant la seva relació amb empreses punteres al món.

·         Es una referència d’empresa exportadora des de les comarques gironines i ha rebut premis de la pròpia Cambra de Comerç en aquest sentit.

·        Es una de les empreses que des de la seva implantació el 1968 ha mantingut una oferta constant de feina qualificada al mercat de treball.

·        En definitiva es una empresa creadora de riquesa que està darrere el benestar de centenars de famílies de Girona.

En definitiva, la meva decepció es gran respecte a l’expectativa creada a l’inici del Centenari de la Cambra de Comerç de Girona, al trobar-me al final amb un llibre que destaca pel seu pes en grams,  més que la qualitat del seu contingut.

ELS SINDICATS, REDUCTE IMMOBILISTA D’UNA SOCIETAT EN CANVI

En una societat convulsa i en canvi, trobem en els sindicats un exemple d’organitzacions que mantenen les seves formes i els comportaments d’un passat que no tornarà:

·        Continuen finançant-se amb les subvencions públiques, incapaços de subsistir només amb el que aporten els seus afiliats, al no tenir un relat i un capteniment que engresqui prou gent.

·        Mantenen les seves fidelitats gràcies a les lleis que els permeten disposar d’ alliberats per càrrecs sindicals als comitès d’empresa, que - cobrant de la seva empresa o de la seva administració - s’ocupen amb el màxim zel de crear-hi problemes, enlloc de treballar-hi productivament.

·        Incentiven l’assistència a tota classe de manifestacions dels seus afiliats i alliberats, donant suport a tota classe de reivindicacions siguin de caire econòmic, social o polític i encara que tinguin poca relació amb temes laborals o sindicals.

·        Disputen amb fanatisme indissimulat la seva presència mediàtica en tota classe de fòrums i es fan notar amb actituds barroeres, esquemes simples i missatges populistes.

·        En resum son organitzacions immobilistes i insolidàries, que no s’han volgut assemblar mai amb els sindicats europeus col·laboratius i a favor la creació i manteniment del treball productiu.

Un exemple de roba-paraules en els debats el van poder veure en directe per 8TV al programa "8 AL DIA" del dijous 6 d’octubre de 2011, en la persona de José Maria Álvarez, sindicalista, secretari general d'UGT a Catalunya:

·         Fins i tot va ser instat a mantenir el respecte a la persona en ús de la paraula, invocant - per part d’un professor membre de la mateixa taula de debat - a respectar el torn de paraules com es habitual a les classes entre alumnes i professors.

·         I desprès d’haver estat cridat a l’ordre - i mostrada de manera  inequívoca la seva incomoditat – va dedicar la seva darrera intervenció a aixecar la veu per sobre el que parlava un altre membre de la mesa, amb la intenció confessada d’evitar-li la oportunitat de poder passar el seu missatge al públic.

Deixo que sigui el lector qui qualifiqui aquesta actitud de caire poc democràtic amb el seu nom més adequat.

En tot cas, aquest sindicalisme d’estil espanyol es un obstacle al manteniment i millora dels drets de les persones treballadores.

CARMEN CHACÓN, POLITICAMENT INCORRECTA

Veure fotos de la diputada al Congres dels Diputats amb el número ú per les llistes de Barcelona el 2008 alineant-se en contra de les retallades del Govern de la Generalitat en Sanitat es – com a mínim – políticament incorrecte :

·      S'ha passat tota la legislatura sense posar un peu a la seva circumscripció electoral... per motius d’agenda.

·        Ara que tornarà a ser cap de llista troba temps per criticar les retallades que es veu obligat a fer al Govern de Catalunya escanyat pel govern de l’Estat del que ella forma part.

·       Ho fa atiant el malestar dins dels hospitals que visita i concretament en un hospital que els mateixos que el varen planificar el consideren ara sobre dimensionat i no sostenible econòmicament.

Les retallades a Catalunya es podrien pal·liar 

• limitant el pressupost que permet la presència espanyola en tres guerres a l’estranger,
• no sobrepassant el pressupost milionari en armament i material militar 
• i encara millor, reduint els pressupostos del Ministerio de Defensa del que Carmen Chacón es responsable.

Més que políticament incorrecte, l’actuació de la ministra Chacón es indecent.