La crisi econòmica ha ofert el marc ideal al PP per governar, després d’haver aconseguit guanyar les eleccions amb la llista de promeses electorals incomplides més gran de la història de la democràcia.
Entre els èxits aconseguits, a més d’acostumar-nos a escoltar mentides, es donar a entendre que faran el contrari d’allò que diuen.
La perversió del sentit de les paraules, en especial de l’austeritat, que per a el PP vol dir fer-ho passar malament a les persones ja austeres, mitjançant retallades ideològiques, enlloc de reduir el nombre de càrrecs i les despeses polítiques: suntuàries, prescindibles o ajornables, com les de representació, el nombre de cotxes oficials o les enormes despeses militars...
El camí que han seguit per a la destrucció del marc de relacions laborals:
· facilitant els expedients de regulació de feina
· eliminació de la validesa dels convenis col·lectius de treball enlloc de la pròrroga automàtica, fins ara vigent
· desvinculació de la inflació (IPC) de les revisions de salaris públics i privats i de les pensions
La destrucció total de l’estat del benestar
· amb el canvi del sentit de l’austeritat ben entesa, com a reducció de les despeses polítiques, per la de fer retallades per raons ideològiques
· disminució del poder adquisitiu de salaris i pensions, per la via directa de reduir els ingressos i per la indirecta de incrementar les despeses ( copagaments, pujada d’impostos,...)
No adopten mesures per limitar l’enquistament la crisi
· eviten incrementar les inversions en infraestructures, frenant aquesta via per la creació d’ocupació
· eviten augmentar la massa monetària en circulació (préstecs) limitant el creixement del consum i l`’activitat econòmica
En resum, els del PP estan fent una magnífica gestió ideològica i es nota que ho fan a gust, perquè la crisi actual els facilita la coartada perfecte per fer allò que ideològicament haurien volgut fer sempre.
