L’INFORME DEL CONSELL ASSESSOR PER A LA TRANSICIÓ NACIONAL, UNA BONA NOTICIA

Al seu dia ja va ser una bona noticia la creació del Consell Assessor per a la Transició Nacional, CATN,

per les formes

• composat per experts triats per la seva pròpia vàlua i no atenent a quotes de partits polítics., com el Tribunal Constitucional d’Espanya o el Consell  Audiovisual de Catalunya, per exemple, i com tants altres organismes.
• treball voluntari, no remunerat, lluny de la perversió de rebre l’encàrrec d’escriure informes per guardar en un calaix i sense cap més utilitat que el pagament de favors malversant diners públics.

i pel fons

• tenir el mèrit d’existir, que cal reconèixer a qui el va crear.
• fer la feina en el temps demanat.
• pel que sabem del contingut, amb una panoràmica de possibilitats legals i legítimes, analitzades amb rigor i coneixement de causa.
• prioritzant l’aposta per la legalitat i el diàleg.
• justificant la normalitat democràtica utilitzant la jurisprudència espanyola, la internacional i el dret comparat

En resum, aquest podria ser un nou capítol del blog que vaig iniciar amb l’escrit TROBANT UNA BONA NOTICIA

AUTOESTIMA I HUMILITAT

Hi ha dos valors que m’agraden de les persones: són el d’autoestima i el d’humilitat.

L’autoestima és imprescindible per tirar endavant.

• Cal creure en tu mateix, el primer pas perquè els demés creguin en tu.
• Cal ser capaç de curar-te tu mateix les ferides i no enganyar-se : cal ser pragmàtics.
• A més, com que amb tu hi estàs tot el dia, millor estar-hi bé.

La humilitat és el do de ser permeable a nous coneixements, a noves influències.

• La humilitat ens fa savis, perquè ens permet entendre.
• No conec ningú que es baralli amb un humil.
• No conec ningú que se senti incòmode davant de qui li fa preguntes i en valora el saber.

Aquests dos valors han fet créixer les empreses i les han fet properes a clients, proveïdors i empleats.

El problema ve quan - com per art d’encanteri - apareix la supèrbia i l’orgull en els qui manen i la por i la incertesa en els que executen les ordres dels qui manen.

Text elaborat per MERCACONSULT

TROBANT UNA BONA NOTICIA

En el programa d’un “taller de memòria”, destinat en principi a gent gran, vaig llegir un exercici consistent en trobar i comentar una bona notícia cada dia.

Convido a tothom a fer aquest exercici : cada vespre registrar una noticia rellevant positiva coneguda, llegida o viscuda durant el dia.

Jo ho intento diàriament durant molt temps i us asseguro que em costa molt de trobar una bona notícia cada dia: no sempre ho aconsegueixo.

Aquests dies hi ha clarament una bona notícia, que es l’alliberament de les dues cooperants de Metges sense Fronteres, després d’haver estat segrestades quasi dos anys.

Per ponderar extensivament tot allò que te de positiva la noticia, pensem en la disminució del patiment que ha suposat, no només  per les dues persones segrestades, sinó també per tots els seus familiars, amics, coneguts...i observadors de l’actualitat.

El fet d’haver trobat aquesta bona noticia tan rellevant, m’ha animat a comentar-la al meu blog, en el que porto publicats uns noranta escrits i penso que aquest es el més positiu, perquè normalment escric criticant institucions, fets, notícies o persones.

Proposo esforçar-me a trobar bones noticies cada dia i quan en trobi alguna que em sembli que ho mereixi, a comentar-la al meu blog : es el meu propòsit de millora per aquest estiu.

MÉS DESPRESTIGI PELS SINDICATS POLICIALS DELS MOSSOS

Els sindicats policials dels Mossos d’Esquadra incrementen el seu desprestigi amb la defensa irracional d’uns companys a qui una investigació judicial acusa d’haver mentit i ho fan criticant al seu màxim responsable polític, el Conseller d’Interior.

Pel camí, sembla raonable creure que alguns mossos i comandaments del cos policial no hauran actuat amb la lleialtat deguda cap als seus comandaments polítics.

Es donen, en aquest cas, tots els ingredients que els sindicats en general acostumen a endegar per posar pals a les rodes al funcionament de qualsevol estructura laboral.

Els interessos dels sindicats no son la defensa dels drets dels treballadors sinó la dels interessos propis de les organitzacions sindicals.

A l’interior dels col·lectius laborals, els motiva protegir els treballadors insatisfets i/o ganduls, entre els que busquen afiliats, perquè son els primers  interessats en ser alliberats de la feina productiva per dedicar-se al propi sindicat.

En el marc de funcionariats o cossos policials, actuen amb un corporativisme forassenyat i fanàtic que desqualifica les seves posicions.

Com a ciutadans no podem permetre i hem de denunciar segons quins comportaments pocs ètics, com el que comentem, que no beneficien ningú i menys al prestigi dels cossos policials i de les institucions que els donen sopluig.

PEP GUARDIOLA ES UNA PERSONA EN QUI NO ES POT CONFIAR

Les declaracions de Guardiola fent acusacions velades i sense concretar contra l’actual Junta Directiva del Barça provocaran segurament que les preteses unanimitats en favor de la seva persona es divideixin entre un grup de partidaris i un altre de detractors.

Per la meva part, fa anys que considero que Pep Guardiola es una persona en qui no es pot confiar i em demano dels primers números del grup de detractors.

Quan encara el F.C.Barcelona feia les celebracions dels seus trofeus de futbol des del balcó de la Generalitat a la Plaça Sant Jaume, Pep Guardiola em va “celebrar” una posant la única mala cara del grup, per manifestar que estava descontent amb l’estat de les seves negociacions per a renovar la fitxa com a jugador del primer equip.

Aquell menyspreu immerescut a tota l’afició del Barça fou per a mi suficient per posar a Pep Guardiola el qualificatiu de persona en qui no es pot confiar, perquè posa els seus propis interessos per davant de qualsevol bé col·lectiu.

Podríem trobar molts exemples més, com ara la seva negativa recent a comprometre’s com entrenador del primer equip per més d’un any  o la seva mentida justificant la “espantada” de plegar amb el supòsit que “s’havia buidat”, amagant la seva incapacitat per continuar liderant l’equip amb èxit després de perdre la semifinal de la “champions” amb el Chelsea, desprès de no haver pogut disciplinar Eto’o, el seu desencert recomanant fitxar Hleb, Chygrynski o Afellay o la incapacitat de dialogar amb Ibrahimovic, entre altres exemples...

La seva marxa del Barça va estar ben planificada: anar suposadament a aprendre anglès fent creure que es preparava per anar a la “premier league”, quan ja havia començat a negociar amb el Bayern de Munich, mentre el seu germà com a manager de Thiago Alcántara preparava una trampa a la directiva imposant un “import mòbil a la clàusula de rescissió del contracte”.

No ha sortit el que simulava: que seria el substitut Ferguson al Manchester United; però el mes de novembre passat ja va començar a estudiar alemany per fitxar pel Bayern, concretant les converses iniciades essent encara entrenador del Barça i ara materialitza una freda venjança provant d’emportar-se Thiago a baix preu al Barça, segons “clàusula mòbil” planificada amb el seu germà.

I aprofitant la tècnica esportiva que “la millor defensa es un bon  atac”, ha començat atacant a la directiva del Barça per defensar-se de les crítiques que puguin venir per donar sortida amb premeditació i traïdoria, a Thiago Alcántara, convençut per marxar del Barça i sense ofertes de cap altre equip.

Més a llarg termini, planifica aprendre al Bayern la gestió directiva d’un club per part d’ex-professionals del futbol, enlloc d’empresaris aficionats al futbol: la mirada de Pep Guardiola està posada en la Presidència del F.C.Barcelona.

Guardiola segueix fil per randa el guió marcat per Cruyff que després de triomfar en el Barça com a jugador, es va arrastrar per altres equips menors i desprès de triomfar com entrenador es va enemistar amb Carles Reixach perquè no el va voler seguir quan ell ho va deixar... I sobretot segueix Cruyff intentant afeblir i desestabilitzar el Barça.

POLITICS CATALANS QUE NECESSITEN VACANCES

POLITICS CATALANS QUE NECESSITEN VACANCES

Per ordre alfabètic de cognoms, crec que necessiten vacances

JUNQUERAS, Oriol

Desprès de marxar del “Concert per a la llibertat” dues hores abans d’acabar-se, conducta que es pot interpretar com un menyspreu a les institucions organitzadores, continua

1.     Proposant “grans pactes de país” entre partits polítics, patronals i sindicats, quan ERC es un obstacle major a l’hora de bastir un consens entre aquells interlocutors.

2.     Fent populisme, demanant “una rebaixa d’impostos” i obviant que en la realitat actual -que descriuen tan bé a ERC, culpant al govern de l’estat- caldria compensar la rebaixa d’ingressos amb més retallades.

3.     Insistint en la “proclamació de la república catalana”, oblidant els antecedents de les proclamacions de l’estat català l’octubre de 1934, que va acabar amb un bany de sang i de la república catalana l’abril de 1931, que va durar tres dies.

NAVARRO, Pere

Ha culminat el seu degotall de despropòsits des de que va ser escollit primer secretari del PSC, considerant “un canvi històric l’acord amb el PSOE” quan altres veus expressen l’opinió que “l’evolució del PSOE va a pitjor des del punt de vista català”.

Tan poc substancial es la proposta de reforma constitucional aprovada pel consell territorial del PSOE, que no es va aguantar ni la tramoia de l’escenari a l’hotel de Granada mentre el presentaven.  

I es un despropòsit total que el portaveu del PSC al Parlament de Catalunya consideri que la reforma constitucional que s’està cuinant “donaria a Catalunya gairebé tan autogovern com la independència (sic)”.

SANCHEZ-CAMACHO, Alícia

Està instal·lada i ben sola “al seu país de les meravelles” i la realitat al seu voltant cuida de desmentir tot allò que diu i/o que fa: el seu acord extrajudicial amb Metodo3 no servirà per tancar el litigi, ni arribarà a cobrar la indemnització pactada, ni a Rajoy li consta haver-li donat el seu suport, ni es la líder carismàtica i estimada que ella es creia...

EN CONCLUSIÓ:

Que se’n vagin de vacances, que no ens maregin amb les seves dèries i que reflexionin, a veure si posen una mica de seny i carreguen les piles de sentit comú.  

TV3 NO ÉS "LA SEVA” (DELS TREBALLADORS)

La vaga de Televisió de Catalunya és una més de treballadors privilegiats, que no accepten cap sacrifici, encara que al seu voltant tothom es vegi obligat a fer-ne.

Els treballadors de TV3, que cobren molt més i tenen més beneficis extra salarials fins i tot que els de Catalunya Radio -que son de la mateixa empresa- representen el model de treballadors que més protesten abusant del “seu” poder.

Els de Televisió de Catalunya; utilitzen la TV3 com si fos “la seva” incorrent clarament en un abús de poder.

També ho hem vist fer als Mossos d’Esquadra i al Bombers, que -per exemple- circulen per Girona amb els camions “nostres” (els que hem pagat amb els nostres impostos i els hi deixem perquè estiguin al servei de tots) empastifats amb pintades reivindicatives.

Quant a l’ERO de Televisió de Catalunya, del que ara protesten, l’han fet obligatori els mateixos treballadors amb la inflació de personal –molts contractats per amiguismes- i l’excés de privilegis obtinguts en els convenis col·lectius.

A tots els treballadors/es públics els hem d’exigir una mica més de solidaritat i que compleixin amb el servei pel que els paguem amb els nostres impostos.

EL DIRIGENT D’ESQUERRA REPUBLICANA ORIOL JUNQUERAS SE’N VA DEL CONCERT

Es notícia que el dirigent d’Esquerra Republicana, ERC, Oriol  Junqueras se’n va anar del “Concert per a la llibertat” del 29 de juny de 2013 al Camp Nou del F.C.Barcelona, dues hores abans d’acabar-se.

Esquerra Republicana de Catalunya es un partit polític que s’ha destacat per renovar periòdicament els seus líders de forma traumàtica i recentment ha promogut el professor universitari i un temps eurodiputat, Oriol Junqueras.

Com tota persona nova, Junqueras ha generat moltes expectatives, encara que ERC ha tingut eleccions ben equivocades com les de Joan Hortalà o Josep Lluís Carod Rovira, per exemple.

Junqueras destaca per la seva elevada autoestima i el seu discurs brillant; però també per la seva habilitat per no comprometre’s en accions de govern i la seva facilitat per a rentar-se les mans en afers compromesos.

El dissabte 29 de juny no va tenir una acció meritòria al aixecar-se i marxar del “Concert per a la llibertat” al Camp Nou, on estava ubicat en lloc preferent i reservat.

Cal interpretar la seva conducta com un menyspreu a les institucions organitzadores - que el tracten com una persona mimada - i per això, com un greu error polític.