ES PARLA POC DEL MAL PERDRE DEL REIAL MADRID

Trobo que als mitjans de comunicació es parla poc del mal perdre del Reial Madrid i concretament a la final de la Copa del Rei.

Encara que no es la primera vegada que l’entrenador i els jugadors del Reial Madrid mostren públicament el seu mal perdre, el mal comportament a la final de la Copa del Rei es especialment remarcable.

Inexplicable la presencia a la banqueta de Pepe, jugador que no estava a la convocatòria i al que no varen fer fora ni els seus companys, ni els tècnics de l’equip, ni cap dels àrbitres.

Es va donar així la oportunitat a Pepe de participar en la gresca, que ha demostrat reiteradament que es el que més li agrada.

Intolerable l’ incivisme, manca d’educació i baixesa esportiva de l’entrenador Jose Mourinho i de l’emblemàtic jugador Cristiano Ronaldo, al no passar a recollir la medalla de subcampions.

Tothom va ser testimoni del menyspreu al Cap de l’Estat, Sa Majestat el Rei Joan Carles, realitzat en un acte oficial i amb la televisió pública com a testimoni mut. Si aquesta ofensa hagués estat provocada per membres d’algun altre equip, hauria motivat un escàndol de dimensions siderals.

El Reial Madrid que presumia de tenir el “senyoriu” com a ensenya, haurà quedat ben retratat novament, sinó adopta cap acció punitiva contra els seus assalariats culpables.

DEL DRET A DECIDIR I DEL SENTIT COMÚ

Els catalans estem plenament immersos en el debat sobre el futur col·lectiu del nostre país. En el moll de l'os de la qüestió hi han dues visions clarament contrastades. Per una part, la majoria del poble espanyol opina que la sobirania del poble català no pertany als catalans sinó que pertany al poble espanyol. Per altra part, la majoria dels catalans opinen que la sobirania de Catalunya pertany al poble de Catalunya.

La Constitució Espanyola acordada el 1978 sota la pressió molt viva dels darrers 40 anys de franquisme i dictadura dóna la raó als espanyols. Principi de legalitat. En canvi, la voluntat de tot el poble de Catalunya lliurement expressada en les urnes i ratificada pel Parlament de Catalunya, escollit democràticament, dóna la raó a Catalunya, nacionalitat històrica reconeguda per la Constitució. Principi de legitimitat.

Legalitat i legitimitat enfrontades. Xoc de trens. Davant del problema, que és ben evident..., què ens dicta el sentit comú? Què diu la jurisprudència internacional? Què diu la Carta de les Nacions Unides? Què diu la tradició democràtica d'estats més avançats que Espanya com poden ser el Canadà i el Regne Unit, que ens porten 40 anys d'avançament, almenys, en pràctica democràtica real? Es pot imaginar com a lícit anar contra la voluntat d'un poble, la tradició parlamentària del qual és la més antiga d’Europa? Els catalans van abraçar ja amb Carlemany al segle XI la primera voluntat manifesta de progrés europeista que va existir i que Espanya no descobriria fins a finals del segle XX. On rau la verdadera sobirania de Catalunya? Davant dels dubtes, què ens diu el sentit comú?

En el discurs sobre la qüestió catalana en les Corts Constituents de 1931, Ortega y Gasset li va dir a Manuel Azaña que "la cosa no tiene remedio, que el señerismo catalán no admite solución, puesto que el sentirse incomprendido constituye su principal razón de ser". El filòsof de la España invertebrada sostenia que el català alimentarà sempre, amb major o menor intensitat, el desig de separar-se d'Espanya i que cap ortopèdia autonomista serà capaç d'extingir aquesta fantasia.

D'aquest discurs, contraposat al voluntariós racionalisme d'un Azaña que veia en l’estatut la possibilitat d'acomodar els catalans en una Espanya regenerada, va sorgir la cèlebre apel·lació a "la conllevancia... El problema catalán no se puede solucionar, sólo se puede conllevar". I així ha estat sempre des de fa ja molts segles amb totes les enormes conseqüències paralitzants.

Mentrestant, això sí, Catalunya sempre amb el fre de mà posat.

Qui hi guanya? Qui hi perd?... Què ens diu el sentit comú?

--

Article d’opinió publicat al web http://www.forumcarlemany.com per Jaume Sanabras, Conseller Delegat EKM Group Human Capital i Membre del Consell Assessor de Fòrum Carlemany

EL LOBBY DELS CICILISTES I L’ INCIVISME

L’anècdota passa a Girona quan trobo dues persones comentant una de les senyals informatives que hi ha al carrer:

El text diu RESPECTEU-LES sobre el pictograma d’una BICICLETA

Com que conec les dues persones, m’uneixo a la conversa que va de la sorpresa de veure com es defensen les bicicletes i no als vianants, que som qui ens hem de defensar dels ciclistes, cada dia i sovint més d’una vegada, a totes les àrees urbanes de moltes ciutats.

El lobby dels ciclistes ha reeixit aconseguint carrils bici i bicicletes d’ús públic a moltes ciutats, finançats amb unes subvencions quantioses a càrrec dels pressupostos públics.

A canvi, ens ho agraeixen a la resta de ciutadans que els subvencionem       - quan actuem en el rol vianants - amb el seu incivisme, deixant pels vianants el paper de “cornuts i pagar el beure”.

Òbviament no desconec el problema dels ciclistes al circular per carretera i tractant d’evitar col·lisions amb vehicles motoritzats. A més, soc sensible a aquesta problemàtica pel fet que una persona coneguda va patir un greu accident anant per carretera en bicicleta.

Això no és cap obstacle per denunciar la conducta sovint incívica de molts ciclistes en zones urbanes i en particular per la seva actitud agressiva envers els vianants.

Per acabar vull recollir l’anècdota d’un ciclista a qui es va recriminar (per part d’una de les persones participants en la conversa esmentada més amunt) per la seva elecció d’obviar el carril bici del c/ Emili Grahit de Girona i optar per passar a l’altre vorera.

I es que la resposta del ciclista va ser genial “perquè aquest costat hi toca el sol” : o sigui que tenint carrils bici a disposició, si quan volen prendre el sol no hi toca, doncs no passen pel carril bici...

Espero que el lobby dels ciclistes no dediqui esforços a demanar que es doblin els carril bici per “tenir-ne de sol i d’ombra”; però ben seriosament, si que demano que facin alguna acció o campanya per  aconseguir que els ciclistes respectin més al vianants.