PERIODISME, INFORMACIÓ I MALA OPINIÓ MEVA DEL TREBALL DE JOSEP CUNI A 8 AL DIA DE 8TV

Quan el Sr. Cuní treballava per TV3, els meus horaris no em permetien veure el seu programa ELS MATINS i el vaig començar a veure a 8 AL DIA de 8TV.

Els primers dies d’emissió vaig enviar mails directament al programa queixant-me del mal exemple que donaven els contertulians convidats no respectant els torns de paraula, en imitació del que sembla passa als programes de tele-escombraria.

Com que no vaig notar cap millora ni rectificació, el que faig ara es desconnectar la 8 TV quan es comencen a no respectar els torns de paraula.

En el cas especial del contertulià Sr. Girauta, protagonista d’un incident amb un altre en que es varen aixecar del seient i amenaçar d’agredir-se físicament, quan el veig a la taula canvio immediatament de programa, encara que el que esperava es que el programa del Sr. Cuní deixés de pagar per la presència d'aquell convidat.

El Sr. Cuní, que presumeix de periodista informador imparcial i es crític amb els judicis paral·lels que es fan a d’altes cadenes de televisió, ha anat perdent credibilitat als meus ulls de manera progressiva fins als dos exemples més recents que considero il·lustratius del seu mal periodisme informatiu:

·        Entrevista a l’alcalde de Sabadell, sembla que imputat en nou sumaris judicials i - amb la col·laboració inestimable de la Sra. Rahola - decideixen exculpar-lo, abans d’arribar a judici.

·        Amb la informació que un presumpte mafiós rus va arribar a Lloret de Mar fa uns deu anys i amb diners d’origen dubtós  transferits aquí , va fer inversions – algunes en el sector immobiliari – explica la noticia donant per fet que hi ha una implicació culpable per part de l’ajuntament de Lloret.

Prou presumir de periodista imparcial i honest Sr. Cuní : la seva actuació pública  el desmenteix.

AL NOSTRE PAÍS, ELS SINDICATS SON EFICIENTS EN DESTRUIR OCUPACIÓ

L’actuació dels sindicats CCOO i UGT  en les negociacions amb l’empresa NISSAN per acordar les condicions per permetre inversions a la regió de Barcelona per fabricar-hi nous vehicles, han creat ressò mediàtica d’un problema estructural al nostre país, en el que els sindicats son eficients en destruir ocupació.

Els interessos dels sindicats no son la defensa dels treballadors sinó defensar els interessos ideològics propis de les organitzacions sindicals.

Les estructures sindicals son finançades amb fons públics de tots els contribuents més que amb les aportacions dels afiliats i son organitzacions burocratitzades que tenen com a interès principal el d’engreixar-se a si mateixes.

A l’interior de les empreses, els seus interessos son protegir els treballadors ganduls entre els que busquen afiliats perquè  son els primers  interessats en ser alliberats de la feina productiva per dedicar-se al propi sindicat.

En l’entorn socioeconòmic, els seus interessos son purament ideològics com la negociació amb NISSAN  ha exemplificat : negant-se radicalment a acceptar una doble escala salarial, han posat en perill inversions milionàries i la creació de milers de llocs de treball directes i indirectes.

No permetre la creació de nous llocs de treball, se suma als milers de llocs que han contribuït a destruir, demostrant la seva eficiència en la destrucció d'ocupació per damunt de qualsevol aportació positiva que es puguin anotar.

Una sortida positiva al conflicte a NISSAN podria venir - com en altres casos ha passat - del resultat d’un referèndum entre tots els treballadors que contradigui les posicions en la negociació dels delegats votats en les eleccions sindicals.

POLITICS, PERIODISTES, CONTERTULIANS I EL DRET A DECIDIR

Per una part, si es mantenen les actuals condicions que se’ns imposen, no veig viable una Catalunya pròspera dins d’Espanya.

Per altre part, la independència de Catalunya no es inviable; però crec que el procés cap a la independència es de difícil viabilitat.

Els interessos ideològics dels partits polítics, la obsessió malaltissa per les  audiències i/o les vendes per part de periodistes i contertulians, no ens posen fàcil als ciutadans ni conèixer les alternatives ni reflexionar sobre la seva viabilitat.

D’entrada hi ha una confusió volgudament promoguda entre el procés (el dret a decidir) i l’objectiu a aconseguir (mantenir o maquillar l’estatu quo, federalisme, estat propi, independència).

M’agradaria dir-hi la meva, per contribuir a alguna clarificació, sobre les opcions possibles.

Sobre el procés per millorar la situació actual de Catalunya, hi ha dos camins

·        Negociar amb l’estat espanyol, com ja s’ha estat fent des de la mort del dictador

·        Utilitzar el dret a decidir com a poble amb un referèndum/consulta entre tots els catalans.

El dret a decidir es podria exercir mitjançant

·        Un referèndum fet amb permís de l’estat espanyol i en el seu marc legal, que tindria valor jurídic i seria vinculant, encara que sembla que no ens el deixaran fer.

·        Una consulta feta en un marc legal català (a crear per part del Parlament de Catalunya) sense tenir valor jurídic ni ser vinculant; però amb un alt valor polític i una força moral tan o més gran segons la magnitud del resultat.

Els objectius a aconseguir desprès d’haver exercit el dret a decidir podrien ser

·        Millorar de l’estatu quo actual negociant amb l’estat espanyol, per exemple, un pacte fiscal, iniciativa ja intentada i fallida.

·        Promoure el federalisme a traves d’un canvi en la constitució de 1978, encara que el partit estatal que no la va votar, ara sembla que no la vol revisar amb aquest objectiu.

·        Bastir un estat propi per poder confederar-se amb l’estat espanyol o esdevenir un estat independent.

He fet una simplificació d’alternatives amb la que espero contribuir a poder fer una reflexió serena sobre les possibilitats de millora que tenim a Catalunya com a poble.

ESQUERRA REPUBLICANA,ERC, EN CAMÍ DE MALMETRE TAMBÉ L’ACCIÓ DE GOVERN DEL TRIPARTIT TRES

Hi ha un ampli consens en considerar que Esquerra Republicana de Catalunya, ERC, va ser responsable principal en el fracàs de l’acció de govern dels Tripartit 1 i Tripartit 2 amb el PSC-PSOE i amb ICV-EUIA.

Doncs bé, tal com ha començat el Tripartit 3 d’ERC amb CiU (CDC + UDC) porta el camí dels anteriors.

La meva explicació ?

Que les prioritats d’Esquerra Republicana, no han canviat i sempre han estat, per aquest ordre :

1.     Els interessos particulars i de partit

2.     Els interessos de govern

3.     Els interessos del país, Catalunya.

Els embolics en la tramitació de la proposta de declaració de sobirania  ens recorden els de l’estatut impulsat pel Tripartit 1, que va acabar com es ben sabut.

La prepotència d’Oriol Junqueras, presumint de la majoria absoluta CIU+ERC i menyspreant l’adhesió d’altres grups del Parlament i en particular la del PSC-PSOE, il·lustra les seves prioritats.

I des de ERC es volen fer passar com els immaculats de les mans netes, quan ho contradiuen, a títol merament il·lustratiu:

·        Les “cacicades” de Bargalló i Carod-Rovira quan manaven a ERC i estaven en el govern

·        La implicació de l’ex-conseller Ausàs, militant d’ERC al seu moment ( o no ? ) en un cas de contraban

Per cert, la renúncia de Junqueras al cotxe oficial i a la remuneració extra com a cap de la oposició, presentat com un exemple a imitar, no fa res més que reproduir el que varen fer Joaquim Nadal i Artur Mas al seu moment.

MAL INICI DEL CAMI CAP A LA TRANSICIÓ NACIONAL DE CATALUNYA

Els bons propòsits explicitats eren els de fer el camí cap a la transició nacional de Catalunya de manera acurada, evitant errors i buscant un consens ampli.

En canvi, tot ha començat molt malament amb el procediment de redacció de la proposta de la declaració de sobirania per ser votada a finals de gener al Parlament.

Fer públic el text d’un esborrany per demanar després a d’altres partits que s’hi adhereixin, ha resultat normalment un fracàs i no hi veig raons perquè sigui diferent ara.

De bon començament ha faltat la intel·ligència emocional necessària per obtenir els objectis en la forma explicitada.

Si anem curts d’ intel·ligència emocional,  tot el procés cap a la transició nacional de Catalunya està ferit de mort i condemnat a fracassar estrepitosament.

O es que es tracta d'una filtració interessada ? Però, amb quina intenció?

PARTIT POPULAR, IMMORALITAT I POLITICA

La resolució dels cas Pallerols, desprès d’anys i panys de voltar pels jutjats, amb una sentència de conformitat evitant haver de  celebrar el judici , es una de les notícies de portada aquests dies.

El meu comentari vol recollir l’actitud del Partit Popular en veu de Maria Dolores de Cospedal, la seva llengua llarga.

Com ella sap molt bé, els imputats i els condemnats amb una acceptació implícita del delicte, son militants o ex-militants d’Unió Democràtica de Catalunya, partit que no hi ha estat imputat com a tal, encara que en sigui responsable civil subsidiari.

Tampoc no hi ha estat imputada cap de les administracions públiques en les que treballaven els militants d’Unió individualment imputats o implicats i que majoritàriament van demanar la baixa al partit o en varen ser expulsats.

Entre els citats en el cas Pallerols i que van marxar d’Unió hi ha Enric Millo, ara diputat pel PP al Parlament de Catalunya, que va deixar un partit implicat en un sol cas de corrupció per anar a un altre on hi pot trobar un gran nombre d’ implicats en afers de corrupció i arreu d’Espanya.

Tot això ho sap molt bé Mª D. de Cospedal; però com que creu que no ho sabem la majoria de ciutadans, es dedica a escampar acusacions contra els seus adversaris polítics, encara que no tot s’hi val en política: per exemple, no hi cap la immoralitat.  

IGNORANCIA CULPABLE AL TELEDIARI DE LA 1 DE TVE

Que el Premi Nadal de novel·la es un premi literari comercial (els que concedeixen les editorials) que es concedeix des de 1944 la nit de Reis a Barcelona, ES UN FET.

Que el programa informatiu del cap de setmana a La 1 de TVE del diumenge 6 de gener de 2012 al vespre, posi una imatge del tennista mallorquí Rafa Nadal per il·lustrar la connexió en directe amb els minuts previs a la cerimònia de lliurament d’aquest veterà premi literari, demostra UNA IGNORANCIA CULPABLE.

Com ja va passar l’11 de setembre de 2012 amb la falta de rigor informatiu quan van retardar més de vint minuts des del començament de l’edició del noticiari de TVE la noticia de la multitudinària manifestació independentista a Barcelona, ens preguntem legítimament què volen aquesta gent amb un nivell tan baix d’intel·ligència emocional i de sensibilitat envers Catalunya i els catalans.

JOAN CARLES DE BORBO I CATALUNYA

Una vegada més i en l’entrevista per televisió amb motiu del seu 75è aniversari, el borbó Joan Carles I Rei d’Espanya n’ha sacralitzat la unitat.

A la crònica de La Vanguardia es recorda que el dia de la seva proclamació com a rei, aviat farà 40 anys, va expressar la intenció de ser-ho de tots els espanyols i que en l’entrevista admet que una cosa que troba a faltar es la vertebració de l’Estat.

Només dues preguntes :

1.     On era Joan Carles I quan a més de mitja Espanya es recollien signatures contra Catalunya ?

2.     Ha dedicat prou temps a contribuir a la vertebració de l’Estat ? O preguntat encara d’una manera més punyent:  hi ha dedicat més o menys temps que a les seves activitats poc edificants, moltes confirmades oficialment i moltes més en boca dels ciutadans i/o publicades en llibres, revistes i altres escrits?   

JOSÉ MONTILLA, UN POLÍTIC QUE DONA MAL EXEMPLE

L’absència reiterada i notòria de José Montilla a recents actes protocol·laris on han estat presents altres expresidents de la Generalitat encara vius, ha reobert el debat sobre la seva figura política.

Professional de la política, actualment cobrant dels pressupostos públics com a Senador i com expresident de la Generalitat, com a mínim, ha ocupat tota la seva vida càrrecs polítics per elecció o per nomenament.        

Home de poques paraules i curt de feina, el van voler dignificar amb el lema “fets i no paraules”; però la seva fama de gandul es cada vegada en més boques ara que ja no te responsabilitats executives amb les que poder fer callar aquestes veus.

El mal exemple d’aquesta persona contribueix a desprestigiar la política, activitat de la que José Montilla en viu des de sempre... i continua.