MANIFESTACIÓ DELS COSSOS DE SEGURETAT, DEMAGÒGIA I VERGONYA

Vull començar felicitant irònicament als Mossos d’Esquadra per la seva “generositat” al anar a una manifestació sense cobrar.

Ells i altres col·lectius que cobren plusos per torns de treball i hores extres per atendre actes de seguretat pública - que se sumen a les pujades salarials impúdiques i injustificades rebudes en temps dels Consellers Saura d'Interior i Vallés de Justicia - tenen la poca vergonya de protestar al carrer en contra de les retallades.

Uns privilegiats AMB UN LLOC DE TREBALL ASSEGURAT i en un entorn econòmic en que moltes persones ho passen malament - també econòmicament - es mereixen els més ampli i sever rebuig social.

Sobre les queixes que ara els costa reposar roba de treball - com exemple posen les camises - el que haurien de confessar es si el que ara els costa realment es agafar roba de treball per equipar familiars i amics.

Demagògia i vergonya son les paraules que millor descriuen el comportament d’aquesta gent insolidària: els membres dels cossos de seguretat.

Uns membres de cossos de seguretat que cobren més diners extres quan més conflictes socials contribuïm a crear.

EL SINDICAT DE COMISSIONS OBRERES, CCOO, DE CATALUNYA : UN MAL EXEMPLE A SEGUIR

Tothom va poder veure i escoltar el fel i mala llet que destil·laven les paraules del secretari general del sindicat de Comissions Obreres, CCOO, de Catalunya, Joan Carles Gallego, contra la Generalitat i el seu Conseller d’Economia i Coneixement amb motiu dels problemes de liquiditat per pagar a temps les nòmines de desembre.

La porqueria que treia Joan Carles Gallego per la boca deu ser ben be el reflex de la que porta dintre seu i la falta de contenció i mesura el desqualifica per tenir un càrrec públic.

Si, si, un càrrec públic, es a dir una persona que viu i treballa amb remuneració de diners públics recollits entre tots els contribuents/tes.

Per si no estava ben clar, el retard en el pagament de nòmines de desembre al seus assalariats per part del sindicat de Comissions Obreres, CCOO, de Catalunya ho ha fet palès :

·       Diu l’impresentable Joan Carles Gallego que no poden pagar les nòmines a tres cents assalariats pel retard en rebre les subvencions de la Generalitat, la seva font principal d’ingressos.

·       Per tant s’hauria d’aplicar tots els improperis, insults i petició de dimissió que va dedicar al Conseller de la Generalitat per no haver gestionat be la tresoreria i haver hagut de retardar el pagament de la nòmina a no menys de dos-cents mil funcionaris.

·       El sindicat de Comissions Obreres,CCOO, de Catalunya ho ha fet pitjor retardant el pagament de les nòmines molts més dies, tot i tenir una gestió molt més fàcil per referir-se a un àmbit molt més limitat

CONCLUSIÓ : ESTEM ESPERANT LA DIMISSSIÓ DE JOAN CARLES GALLEGO, SECRETARI GENERAL DE COMISSIONS OBRERES,CCOO, DE CATALUNYA.

AJUNTAMENT DE VERGES I GENERALITAT: COMUNICACIÓ PER FACEBOOK

Durant el període de quatre anys de 2007 a 2011 en que he estat regidor del grup de CiU a l’oposició a l’Ajuntament de Verges, he pogut veure de prop les relacions institucionals amb el Govern de la Generalitat = inexistents.

De fet l’alcaldessa Marta Payeró Turró sembla que no sap que son les relacions institucionals, perquè no els hi he vist mai practicar : ni tractant de manera institucional als altres membres regidors/ores del propi Ajuntament, ni al personal laboral, ni a persones representants d’altres institucions de la població, de la comarca o d’àmbits geogràfics superiors.

No es estrany, doncs, que amb el “govern amic “ de la Generalitat no mantingués fins a finals del 2010 cap més relació que la personal i relacionada amb gestions de la cara més fosca de les subvencions, implicant - tant o més que beneficiant - al propi Ajuntament i  que espero que algun dia siguin públiques.

Ara amb el nou Govern de la Generalitat, l’encara alcaldessa de Verges, ha iniciat una via de comunicació (?) opinant al facebook sobre l’acció de govern que incideix sobre la població de Verges, enlloc d’anar a veure els responsables d’infraestructures viaries, d’ensenyament, de salut o de governació per defensar institucionalment els interessos dels seus con-vilatants.

PILAR RAHOLA, UNA BLOGUERA AFORTUNADA

Mirant la columna que signa Pilar Rahola a LA VANGUARDIA, durant molt temps, he trobat els continguts d’interès irregular, temàtica indefinida i nivell intel·lectual tirant a pobre.

Fa poc vaig començar a seguir Pilar Rahola al programa 8TV de Josep Cuní on disposa de temps per una actuació estel·lar una mica inclassificable i cada vegada em sembla més un show per donar-se auto bombo mútuament amb el conductor del programa.

També vaig veure Pilar Rahola al programa el Convidat de TV3 d’Albert Om i finalment crec haver aconseguit classificar-la.

La Pilar Rahola es una bloguera afortunada :

·         Bloguera perquè escriu i comenta el que li ve de gust i ho fa sense necessitat de documentar-se, ni cap pretensió de  rigor, ni preocupació per tenir credibilitat i presumint de menystenir als que la critiquin.

·         Afortunada perquè te la sort que li paguin per aquesta ocupació.

PRO MEMÒRIA :

Com que modestament, jo també son blogger, m’ofereixo per fer de contertulià com la Rahola on estic segur de fer un paper almenys tan lluït com ella i contribuiria a diversificar les cares i les veus dels contertulians sempre els mateixos i  repetits a totes les cadenes de radio i televisió.

ELS FUNCIONARIS, UNS TREBALLADORS ASSALARIATS EGOISTES I INSOLIDARIS?.

La imatge dels funcionaris de les administracions públiques que havia millorat lentament però de manera progressiva els anys de la democràcia postfranquista, s’està deteriorant ara, perillosament.

La imatge dels funcionaris, associada a persones amargades demanant sempre un paper més o una signatura, una pòlissa o una gestió addicional, estirant la seva feina i avorrint al contribuent, havia millorat amb una millor aplicació de sentit comú i demanant coses raonables.  

Altres servidors públics en l’ensenyament o la sanitat s’han mostrat més propers i guanyat la simpatia de tothom.

Entretant els sindicats han anat teixint la seva xarxa destructora de la convivència entre els mateixos treballadors i aconseguit per a ells grans privilegis en forma de subvencions econòmiques i hores sense treballar.

Molts treballadors públics han entés que cobraven gràcies a l’aportació dels impostos d’empreses i treballadors privats i això els ha acostat al treball benfet.

Ara, però, en època de vaques magres, els sindicats estan intensificant la sembra de zitzània i organitzen protestes per exigir no perdre els seus privilegis, que estan posant en qüestió la credibilitat de tots els treballadors de la funció pública, encara que els que protesten representin estadísticament només una petita part de tot el col·lectiu.

La gran massa de funcionaris, fidels servidors públics, tenen en les seves mans aconseguir continuar millorant la seva imatge o que els acabem considerant uns treballadors egoistes i insolidaris.

MONICA TERRIBAS HA DE DIMITIR COM A DIRECTORA DE LA TV3

He esperat uns dies a demanar que les darreres actuacions públiques de Monica Terribas (la “Terribles “) han de portar necessariament i inevitable a la seva dimissió com a Directora de la TV3.

Per la seva sobre actuació al Parlament de Catalunya, ben escenificada passant prèviament per la perruqueria a fer-se un pentinat tipus “cap de boja” i  plorant per la pèrdua de part dels seus privilegis, quan els seus caps del Consell Català de Mitjans Audiovisuals es mostraven més comprensius en acceptar de patir retallades que afecten quasi tothom.

Per la seva agressió pública a la màxima autoritat institucional del nostre país - el President de la Generalitat - convertint una entrevista per TV3 en un debat personal i polític i pel despit també públic i notori amb que va tractar la persona d’Artur Mas en la festa del cinquantenari de Cavall Fort (en els dos actes, passant prèviament per la perruqueria a fer-se un pentinat més seriós).

Per tant, avui poso en marxa el comptador dels dies que tarda en plegar del seu càrrec la Sra. Monica Terribas.

Entretant, exigim conèixer el sou i complements de la directora de TV3 i dels seus professionals "estrella", que amb la seva pressió mediàtica han col·laborat a aconseguir que es fessin públics els sous de molts polítics.

La transparència en la gestió pública exigeix també que es faci públic el que paguem a les productores de programes per TV3 i el que paguem entre tots per la retransmissions del futbol i de la formula 1.