ELS DIRIGENTS SOCIALISTES ANDALUSOS NOVAMENT CONTRA CATALUNYA

Una vegada més al Congrés dels Diputats, els socialistes andalusos han influït decisivament perquè el grup del PSOE votés en contra dels interessos de Catalunya en la moció sobre el dret a decidir presentada per la ex-socialista ara dirigent de UPyD.

Ho han fet històricament tots els dirigents socialistes andalusos amb presencia i/o influencia a Madrid sobre les decisions de les institucions de l’Estat, encara que arrosseguin un pecat original per antidemocràtics i tramposos.

Recordem com els dirigents socialistes andalusos Felipe González i Alfonso Guerra varen fer trampes en el referèndum per l’autonomia andalusa situant-se al marge de la llei: s’havia acordat que aquell referèndum seria vàlid només si era aprovat per més del 50% dels vots favorables a totes les províncies andaluses i això no va succeir a Almeria. 

Doncs bé, es varen saltar la llei i varen donar per bo el referèndum a tota Andalusia.

Amb aquest pecat original a sobre, podem recordar breument alguns dels greuges a Catalunya per part dels dirigents socialistes d’origen andalús:

• La seva permanent obsessió per mantenir dues marques socialistes, per dividir Catalunya.
• El seu intent de destrucció del President de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol utilitzant Banca Catalana com a instrument.
• Passant el ribot al darrer Estatut d’Autonomia de Catalunya, d’inspiració maragallista, destacat dirigent socialista català.
• La nova generació de dirigents andalusos del PSOE amb Susana Díez manté la tradició comportant-se com “el senyoriu andalús” amb els catalans, tractant-nos com uns paries jornalers seus.

La santificació de Felipe González amb una fundació pròpia per glorificar la seva obra passada, present i futura, deu estar pensada també per mantenir la flama anticatalana més enllà de la seva estada a aquesta terra i encomanar-la a les noves generacions de dirigents socialistes andalusos.

EN DEFENSA DE DURAN I LLEIDA I DEL QUE REPRESENTA

Sempre he admirat molt Josep Antoni Duran i Lleida com a persona pública i com a polític fent una bona feina.

El seu radicalisme democràtic, les seves posicions centrades i la seva aposta permanent pel diàleg - especialment en el temps que l’hi ha tocat viure i actuar - mereixen l’elogi i el reconeixement públic.

Ara  és el moment de donar suport explícit a la manera de fer política de Duran i Lleida: quan les posicions equilibrades estan perdent audiència i un ampli sector de la ciutadania s’està quedant orfe.

Amb Unió Democràtica s’enriqueix i amplien les bases de Convergència Democràtica i dintre la Federació de CiU hi han crítics amb Duran i Lleida; però no ens enganyem respecte als seus enemics.  

Els seus enemics son aquells que volen imposar la unitat en base a una interpretació restrictiva de la Constitució, persegueixen dividir la ciutadania i no volen cedir en la seva actitud, per obligar a fer-ho als que son inclusius, com Duran i Lleida.

Els seus enemics con els intransigents que aposten per la submissió definitiva de Catalunya, com a solució històrica i resten audiència a Duran i Lleida per deixar el relat polític català sense l’alternativa proposada per ell, matant al missatger.

Duran i Lleida podria representar una bona part de la “majoria silenciosa”  i segurament per això el tracten de marginar aquells que no volen deixar expressar-se aquesta majoria, sinó que la volen excloure i aconseguir, en canvi, que hi hagi una “majoria silenciada”.

El nucli dur d’unionistes espanyols estant empenyent Duran i Lleida a plegar i  a deixar la política i quan això passi el trobarem a faltar: tant a Catalunya com a Espanya calen persones de pacte i diàleg.

ALBERT RIVERA DE C`s NO HA APRES A MENTIR PER TELEVISIÓ

L’entrevista feta al programa Els Matins de TV3 a Albert Rivera “l’home de palla” de Ciutadans al Parlament de Catalunya, ha mostrat que no ha après a mentir per la televisió.

Quan s’ha destapat que C’s tenen una Fundació a Madrid,  Albert Rivera respon a les preguntes, seguint el guió que li han preparat.

LA SEVA COMUNICACIÓ VERBAL DIU

• Que la fundació va ser creada per acord de la Comissió Executiva de Ciutadans el 2008
• Que es va domiciliar a Madrid, perquè Ciutadans tenen vocació espanyola
• Que no sap què fa la fundació de C’s perquè per a ell no és una prioritat
• Que la fundació no té ara cap activitat... 
• AMB QUÈ ENS QUEDEM?
• Que la Fundació de Ciutadans no ha rebut donacions...

LA SEVA COMUNICACIÓ NO VERBAL ENS DIU

Que menteix, tocant-se el nas, remullant compulsivament la gola bevent aigua i responent nerviosament (només durant la part de l’entrevista dedicada a aquest tema).

Veure en directe per televisió com Albert Rivera menteix, te la seva part positiva :

• ara ja no podrà malversar una gran part del seu temps criticant als altres polítics i donant lliçons de mans netes
• tindrà més temps per treballar en positiu per a la ciutadania, si vol, si el deixen... i si en sap.

PEL PP, CATALUNYA ES D’ESPAÑA PERÒ EUSKADI NO

Les contradiccions del PP, com a partit polític i de govern, s’estan palesant una vegada més al tractar simultàniament la revisió dels sistemes de finançament per l’España de les autonomies, de manera diferent

PER CATALUNYA

Rebutjant aplicar allò previst al mateix programa electoral del PP d’aquí, en el sentit d’alleugerir la càrrega asfixiant per Catalunya : limitant per una part el percentatge de solidaritat i mantenint el mateix ordre en la classificació de la riquesa per habitant, una vegada feta l’aportació al conjunt del sistema.

PER EUSKADI

Amb el suport del PP, acorden mantenir i revisar millorant-lo el seu insolidari sistema, que després de l’aportació que fa al conjunt del sistema, com a regió rica, li permet rebre subvencions del propi sistema, essent tractada com a regió pobra.

Durant molt de temps ens han volgut fer creure que Euskadi disposava d’un sistema de finançament insolidari amb el conjunt d’España per por dels atemptats d’ETA, fa temps afortunadament inexistents.

Al PP en temes de finançament autonòmic tenen tan clar que Euskadi no es España, que es permeten fer declaracions un dia sí un altre també, afirmant que no hi ha discriminacions per ningú que visqui a Espanya amb l’actual sistema.

La bona noticia es aquí pels bascos que - aprofitant que Catalunya piula - aconseguiran blindar el seu "cupo", mentre dissimulen escoltant els discursos del "milhomes" Txema Aznar.

MARCA ESPAÑA I CORRUPCIÓ PARAOLÍMPICA

Una de les accepcions de la paraula corrompre al diccionari es “induir algú a obrar il·legalment” encara que massa sovint es restringeixi el concepte de corrupció a l’àmbit econòmic.

La corrupció olímpica de la selecció espanyola de basquet per guanyar la medalla d’or als Jocs Paraolímpics de Sidney 2000, sembla que ha estat coneguda fins ara només en cercles reduïts i divulgada en mitjans de comunicació especialitzats i de poca tirada.

La corrupció consistia en posar com a jugadors a persones no discapacitades per poder tenir avantatge sobre els contrincants que no fessin trampa.

Tants anys desprès s’ha tancat l’assumpte judicialment i amb un acord no divulgat per inculpar una sola persona, castigar-la amb una multa i per un import menor que les subvencions de havia rebut al seu dia, ara devaluades per la inflació de més de dotze anys.

La “família olímpica” ja fa temps que coneixia aquesta corrupció amb discapacitats de mentida perquè ja els varen fer retornat les medalles guanyades il·legalment.

Es possible que els Jocs Olímpics i Paraolímpics de 2020 no es concedissin a Madrid, a més de tot el que s’ha escrit, pel dopatge dels esportistes espanyols i per altres trampes com la comentem, que no siguin conegudes del gran públic.

La pregunta que ens podríem fer es si els control antidopatge es limiten a fer anàlisis clíniques, sense fer cap inspecció visual dels esportistes...

Qui també queda novament afectada negativament es l’anomenada MARCA ESPANYA, cada vegada menys apreciada tan interiorment com a l’exterior.

I de retruc tota l’estructura del PP com a partit polític i de govern, malda perquè no es demanin dels Jocs Olímpics d’hivern de 2022 per Barcelona, tal vegada també per estalviar-se de millorar les infraestructures ferroviàries entre Barcelona i la Cerdanya, amb temps de viatge actuals com els del segle XIX i que potser algú  no desitgi actualitzar ni durant el segle XXI.

En fi, la bona notícia es saber les coses que passen i  conèixer millor amb qui estem convivint. 

ALICIA SANCHEZ CAMACHO, SOTA EL SINDROME DE LA CAMARGA

Que la Sra. Sánchez Camacho no es la mateixa després d’haver-se fet públic l’afer d’espionatge del restaurant La Camarga, del que va ser protagonista, es un fet sobre el que hi ha un gran consens.

La trajectòria errant que defineix la seva actuació pública els darrers temps, ha tingut un punt àlgid amb la proposta de fer alguns canvis en el sistema de financiació de Catalunya, feta  a la direcció del Partit Popular.

Es aviat encara per conèixer les motivacions, les intencions i els objectius pretesos amb aquesta actuació per part dels seus protagonistes.

Jo aventuro la hipòtesi que es tracta d’un muntatge organitzat per la cúpula del Partit Popular, per les raons següents:

• Treure la Sra. Sánchez “Camarga” del seu estat depressiu i de prostració política, deixant-li fer una proposta de desbloqueig - als ulls dels seus votants – de l’actitud tancada en que es troba el PP en relació amb la mobilització social a Catalunya, picant l’ullet als votants del PP d’aquí.
• Propiciar una resposta de la direcció del PP que segueixi la línia d’exemplaritat contra tota proposta de millora que  es faci per Catalunya - per minsa que sigui i encara que vingui de militants del mateix partit - fent l’ullet als votants del PP a la resta d’Espanya.

El temps confirmarà o desmentirà aquesta hipòtesi: de moment podem constatar com els dirigents polítics del PP continuen tractant a Catalunya amb total menyspreu.
 
DES DE LA DIRECCIÓ DEL PP, QUAN ENS TRACTARAN ALS CATALANS COM SI ENS CONSIDERESSIN ESPANYOLS?.