EL PARTIT DEL PLASMA (PP) CONTINUA ALIMENTANT L’ INDEPENDENTISME CATALÀ

L’anàlisi reposada de la convenció del PP (Partit del Plasma) del cap de setmana a Catalunya ens permet concloure que continuen alimentant l’ independentisme català.

Hi un consens general en que l’ independentisme català es basa en dos pilars: 

• els sentiments i 
• la cartera 

i tots dos han estat de nou fortament atacats pel PP.

Si volien rebatre que “Espanya ens roba” el que han aconseguit es confirmar-ho. 

Havien anunciat la presentació de les balances fiscals per desmentir els arguments de la part catalana i en canvi amb la no-presentació i l’anunci d’estudis nous, diferents i manipulats, el que han aconseguit és CONFIRMAR QUE TENIM RAÓ.

No poden amagar que “Espanya ens fa fora” amb la seva manca d’estima i ho han ratificat amb vells i amb nous arguments:

• comparant l’ambient que es viu a Catalunya amb el del País Basc en temps d’ETA amenaçant i matant (Sánchez Camacho hauria de demanar perdó).
• desenterrant Tarradellas i citant de manera retòrica poetes catalans; però encomanant-se a Santa Teresa perquè solucioni la seva manera maldestre de tractar els temes catalans...

Hem pogut trobar dos tipus de tarannà en les persones que han actuat en la trobada mediàtica: només una (*) ha mantingut l’educació en les formes; però totes han mostrat la duresa de fons dels arguments contra Catalunya i els catalans. 

---

(*) MR, segons l’abreviatura que surt als papers de Bárcenas.

AMB LA TRANSMISSIÓ DEL CAP D'ANY, ALGÚ A TV3 TREBALLAVA PER L’ESPANYA DE LA “Ñ”

La retransmissió que va fer la TV3 de la celebració del Cap d’Any a l’esplanada de Montjuïc a Barcelona em va decebre molt.

Les expectatives que s’havien creat es que podríem veure un espectacle per promoure la imatge de Barcelona i per extensió de Catalunya, amb una actuació de la Fura dels Baus comptant amb la col·laboració dels castellers de Sants i la complicitat del públic i combinada amb una expressió artística de pirotècnia.

La retransmissió que va fer la TV3 va ser totalment impresentable i inoportuna,

• al posar en un pla preferent una parella de presentadors, que no s’havien après cap guió i tractaven de fer-se passar els nervis a base de xerrameca.
• al no donar cap relleu ni el protagonisme que es mereixien tant els castellers de Sants, com la Fura dels Baus, el públic assistent i els responsables pirotècnics.
• interrompent la transmissió de l’espectacle amb anuncis publicitaris i tallant-lo bruscament, sense contemplacions.

He estat reflexionant sobre el perquè no tot plegat i crec que no pot ser per falta de professionalitat d’una televisió com TV3 amb trenta anys d’experiència.

Aquella mala feina ha de ser directament buscada i provocada per perjudicar la marca Barcelona, la il·lusió de Catalunya i els catalans, o sigui, per algú que treballa per afavorir l’Espanya de la “Ñ”, aquella Espanya que obertament o soterrada, treballa per posar-nos pals a les rodes, sense tenir cap més projecte propi, ni en positiu, ni engrescador. 

TROBADA AMB COMPANYS DE PREUNIVERSITARI, 50 ANYS DESPRÈS.

Fa pocs dies vaig assistir a un dinar de companys del CURS PREUNIVERSITARI de l’institut de batxillerat de Figueres, fa CINQUANTA anys.

Em sembla que ens devíem trobar més o menys una cinquena part dels que varem compartir aquell curs... i alguns d’ells en varen compartir  molts més de cursos, tan abans del PREU com desprès a la Universitat.

La majoria d’alumnes procedia de famílies de Figueres i de pobles veïns, estudiants per lliure o assistint oficialment a classe a l’institut, que varem iniciar el nostre expedient acadèmic a l’INSTITUT RAMON MUNTANER DE FIGUERES.

De les persones que varem compartir unes quantes hores i un dinar com a acte central,

• Només una viu actualment a la ciutat de Figueres, la majoria vivim a Catalunya, sobretot a Barcelona, i una que resideix a l’estranger hi va estar present amb notícies seves actualitzades, encara que no presencialment.
• Alguns s’han vist en el transcurs d’aquests CINQUANTA anys i/o han tingut notícies o referències mútues, sobretot via les famílies d’origen respectives.
• Tots recordàvem molts noms dels presents i dels absents, les fesomies actuals també ens recordaven aquells amics i amigues de joventut i ens hauria agradat de trobar encara més persones.

Suposo que aquest fil amb el passat, difús però real i els desigs de tots i cadascun dels presents de tornar a veure’ns, van fer la trobada càlida i  la conversa fluida i amistosa des del primer moment i fins al comiat.

El record personal de les vivències juvenils, va ser acotat i enriquit per l’exposició de les mateixes vivències explicades per altres...  

Va ser una trobada emotiva de la que vull evocar algunes anècdotes:

• Una de les assistents femenina, va voler fer notar que els nois presents a la reunió havíem estat sempre entre els primers de la classe, en la majoria d’assignatures.
• Ningú va parlar de cap problema personal de salut, ni petit ni gran, per el que estigui passant ara... tot i que alguns dels companys no hagin viscut per estar en aquesta trobada i que alguns dels presents hagin enviudat o viuen actualment sols.
• Entre algun noi i alguna noia que en aquell temps sentiren mútuament alguna cosa més que simple amistat, es van evocar en veu alta aquells sentiments mutus: quin món per explorar el que haurien pogut ser les seves vides junts...

l

Ens varem acomiadar fins a una nova trobada en el termini de dos anys, aquesta vegada amb motiu de que alguns de nosaltres esperem complir SETANTA anys llavors...