Podeu
llegir l’article publicat a LA VANGUARDIA del dia 16 d’agost de 2013 clicant
I espero no transgredir cap dret intel·lectual si
reprodueixo el text del final de l’article per aquells que no pugueu accedir al
web de LA VANGUARDIA ,si no en sou subscriptors,
“Val a dir que
no és gens previsible que a Catalunya se li faci ara una proposta mínimament
acceptable en els temes bàsics. Que són els següents com a molt principals.
1.- El de
l'autogovern. El de l'autonomia.
És a dir, de la
capacitat d'assumir responsabilitats realment importants de cara als ciutadans.
És a dir, que la Generalitat (president, Govern i Parlament) tingui una
important i efectiva capacitat de decisió. De manera que pugui incidir d'una
manera molt important en la societat. Que no sigui veritat allò que van dient
que "vamos a
hacer de la Generalitat una casa de cartón piedra, y además vacía".
Amb la
interpretació descaradament a la baixa de la Constitució i de l'Estatut, els
canvis legislatius, la utilització de tota mena d'argúcies, els fets consumats,
els constants incompliments legals i econòmics, la utilització molt poc fiable
del Tribunal Constitucional.
2.- El dels recursos financers.
Malgrat la
política de confusió de dades que practiquen l'Administració de l'Estat i també
els grans partits espanyols i bona part del món acadèmic i mediàtica, és
innegable que Catalunya rep un tracte financer per part de l'Estat molt
discriminatori. Molt negatiu. I en canvi té una càrrega social molt forta,
entre altres motius per la immigració. I el desenvolupament econòmic mateix
l'obliga a un esforç suplementari de competitivitat.
Tot això explica
que Catalunya tingui un dèficit fiscal en la relació amb l'Estat molt alt, que
la perjudica greument en un doble terreny: en el de la competitivitat econòmica
i en el social, és a dir, en l'atenció a la gent (el que se'n sol dir l'Estat
de benestar) i en l'eficàcia de l'ascensor social.
3.- A propòsit del finançament
Cal fer notar - cal
tenir-ho molt en compte - que actualment el perjudici més gran per Catalunya,
des del punt de vista del finançament, no són les infraestructures. Amb alguna
excepció aïllada d'especial urgència.
El perjudici greu són coses com córrer el perill
de no poder pagar els funcionaris, o els concerts de les escoles o dels
hospitals, o el manteniment de les residències de gent gran. O els proveïdors
de l'Administració. O pagar el Pirmi. O també - i això és un perill important a
hores d'ara -, no poder mantenir el nivell de recerca (que havia millorat). Tot
són coses menys espectaculars, que no es veuen ni es toquen, però són decisives
si volem evitar la pèrdua de cohesió i el decandiment del país. Si volem evitar
el fracàs i el desprestigi.
4.- El de la identitat.
El catalanisme
té, sens dubte, un component econòmic. I també social, com acabem de dir. Però
en té un de tant important com aquests, que és un conjunt constituït pel
sentiment, cultura i llengua. Tot molt entrelligat. La idea bastant estesa a
Espanya que la motivació del catalanisme és només o molt principalment
econòmica és del tot errònia. La llengua i la cultura, i el sentit d'identitat
que se'n deriva, tenen un paper molt principal. Tant és així, que ara mateix la
llei Wert és un obstacle molt principal -com una línia vermella- per a
qualsevol possible acostament de posicions. És opinió molt estesa a Catalunya
que la supressió de la immersió lingüística representa un gran perill per al
manteniment del català i de la cohesió de la nostra societat.
Així les
coses - i sense cap previsió de canvi - té tota la lògica i tot el sentit que
hi hagi hagut i hi hagi un gran increment del sentiment independentista. “