divendres, 23 d’agost del 2013

EL MEU ANIVERSARI I ELS MEUS QUATRE NÉTS

Avui es el dia del meu aniversari i el meus quatre néts son lluny, de vacances, amb els seus pares.

M’han telefonat aquest matí, per felicitar-me.

Al gran - que només te 8 anys - l’han enredat perquè em felicités per complir nou anys menys dels que compleixo i tots dos hem rigut a gust amb la broma.

El seu germà m’ha preguntat per la seva cosineta amb qui s’han trobat un dia de vacances i amb qui han passat uns dies junts de vacances a casa nostra, dels avis.

La seva cosineta - que es la petita dels quatre - m’ha preguntat per l’àvia, que si estava amb mi i què feia.

El seu germà estava molt content - com tots quatre - i hem tingut una conversa curta, molt carinyosa.

Res de l’altre món, que no s’assembli amb les petites complicitats entre tots els avis i tots el seus néts d’arreu.

Això entronca amb el meu passat, quan jo era el nét i els meus quatre avis em feien sentir el més important dels seus néts, cada vegada que ens veiem.

Son les petites coses de les que cal gaudir per tractar d’esser una mica feliços...

divendres, 16 d’agost del 2013

TÉ TOTA LA LÒGICA, SEGONS JORDI PUJOL I SOLEY

Podeu llegir l’article publicat a LA VANGUARDIA del dia 16 d’agost de 2013 clicant


I espero no transgredir cap dret intel·lectual si reprodueixo el text del final de l’article per aquells que no pugueu accedir al web de LA VANGUARDIA ,si no en sou subscriptors,


“Val a dir que no és gens previsible que a Catalunya se li faci ara una proposta mínimament acceptable en els temes bàsics. Que són els següents com a molt principals.

1.- El de l'autogovern. El de l'autonomia.

És a dir, de la capacitat d'assumir responsabilitats realment importants de cara als ciutadans. És a dir, que la Generalitat (president, Govern i Parlament) tingui una important i efectiva capacitat de decisió. De manera que pugui incidir d'una manera molt important en la societat. Que no sigui veritat allò que van dient que "vamos a hacer de la Generalitat una casa de cartón piedra, y además vacía".
Amb la interpretació descaradament a la baixa de la Constitució i de l'Estatut, els canvis legislatius, la utilització de tota mena d'argúcies, els fets consumats, els constants incompliments legals i econòmics, la utilització molt poc fiable del Tribunal Constitucional.

2.- El dels recursos financers.

Malgrat la política de confusió de dades que practiquen l'Administració de l'Estat i també els grans partits espanyols i bona part del món acadèmic i mediàtica, és innegable que Catalunya rep un tracte financer per part de l'Estat molt discriminatori. Molt negatiu. I en canvi té una càrrega social molt forta, entre altres motius per la immigració. I el desenvolupament econòmic mateix l'obliga a un esforç suplementari de competitivitat.
Tot això explica que Catalunya tingui un dèficit fiscal en la relació amb l'Estat molt alt, que la perjudica greument en un doble terreny: en el de la competitivitat econòmica i en el social, és a dir, en l'atenció a la gent (el que se'n sol dir l'Estat de benestar) i en l'eficàcia de l'ascensor social.

3.- A propòsit del finançament

Cal fer notar - cal tenir-ho molt en compte - que actualment el perjudici més gran per Catalunya, des del punt de vista del finançament, no són les infraestructures. Amb alguna excepció aïllada d'especial urgència.

El perjudici greu són coses com córrer el perill de no poder pagar els funcionaris, o els concerts de les escoles o dels hospitals, o el manteniment de les residències de gent gran. O els proveïdors de l'Administració. O pagar el Pirmi. O també - i això és un perill important a hores d'ara -, no poder mantenir el nivell de recerca (que havia millorat). Tot són coses menys espectaculars, que no es veuen ni es toquen, però són decisives si volem evitar la pèrdua de cohesió i el decandiment del país. Si volem evitar el fracàs i el desprestigi.

4.- El de la identitat.


El catalanisme té, sens dubte, un component econòmic. I també social, com acabem de dir. Però en té un de tant important com aquests, que és un conjunt constituït pel sentiment, cultura i llengua. Tot molt entrelligat. La idea bastant estesa a Espanya que la motivació del catalanisme és només o molt principalment econòmica és del tot errònia. La llengua i la cultura, i el sentit d'identitat que se'n deriva, tenen un paper molt principal. Tant és així, que ara mateix la llei Wert és un obstacle molt principal -com una línia vermella- per a qualsevol possible acostament de posicions. És opinió molt estesa a Catalunya que la supressió de la immersió lingüística representa un gran perill per al manteniment del català i de la cohesió de la nostra societat.

Així les coses - i sense cap previsió de canvi - té tota la lògica i tot el sentit que hi hagi hagut i hi hagi un gran increment del sentiment independentista.

dijous, 15 d’agost del 2013

DEL CAS BÀRCENAS AL CAS PARTIDO POPULAR

Sembla que deu ser un bon pocavergonya el Sr. Luis Bárcenas, actualment en presó i amb un llarg currículum de responsabilitats al Partido Popular que “governa” Espanya amb majoria absoluta al Congrés de Diputats.

Una cosa positiva que està aconseguint es que els responsables actuals i passats del PP arreu d’Espanya, quan tenen ocasió de fer-ho es posicionen en dos grups:
  • els que neguen tot el que diu i el que mostren els papers de Bárcenas 
  • els que hi estan d’acord, en la part que els correspon com a implicats


Segurament aquesta classificació - que no sembla que tingui res a veure amb afinitats personals o d’especial amistat amb el Sr. Bárcenas - pot acabar sent molt clarificadora.


Com a resultat de les contradiccions entre membres i ex-membres del PP potser la societat podrem conèixer una part de la veritat del que sembla un muntatge monumental per fer tràfic d’influències i corrupció a gran escala. 

dimecres, 14 d’agost del 2013

LA MATISACIÓ DELS PEDIATRES AL SINDIC DE GREUGES, ES UNA BONA NOTÍCIA

El Síndic de Greuges de Catalunya - seguint en la seva línia de presentar informes amb una marcada càrrega ideològica, avalada per seva anterior militància llarga i com a dirigent d’una opció política - ha volgut fer-se ressò ara que hi ha nens a Catalunya desnodrits per motius econòmics.

A l’informe presentat al Parlament, el Síndic indica que hi ha gairebé 50.000 nens a Catalunya que pateixen privacions alimentàries i el cas extrem de 750 en situació de desnutrició, diagnosticats per l’ Institut Català de la Salud.

Tant l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària, com la Societat Catalana de Pediatria d’Atenció Primària, neguen que a Catalunya hi hagi nens desnodrits per motius econòmics.

Els pediatres creuen que cal diferenciar entre
  • Desnutrició, que és un dèficit de nutrients per falta d’ingesta o d’absorció
  • Malnutrició, que es una alimentació desequilibrada per defecte o per excés.

Els pediatres admeten rebre a les seves consultes famílies amb fills que aconsegueixen ingerir les proteïnes necessàries gràcies als ajuts de familiars, d’entitats de repartiment d’aliments i les beques menjador; però creuen que els nens a Catalunya reben en general aliments que els asseguren una dieta equilibrada.

En relació amb els 750 nens desnodrits a que es refereix el Síndic, els pediatres diuen que no estan vinculats a la pobresa sinó que tenen majoritàriament malalties cròniques (metabòliques, urològiques i càncer, entre altres) els símptomes de les quals son la desnutrició.

Es una bona notícia la matisació dels Pediatres,
  • pel que representa de millora de fons del diagnòstic de la situació
  • perquè pot convertir el debat polític al Parlament en un encontre per col·laborar-hi entre tots en positiu a tractar de millorar la situació.

dimarts, 13 d’agost del 2013

FA UNS MESOS QUE ÉS UNA BONA NOTÍCIA, EL PAPA FRANCESC

Es un bon exercici tractar de registrar una noticia rellevant positiva coneguda, llegida o viscuda durant el dia.

Fa un temps que jo ho intento: sovint em costa i no sempre ho aconsegueixo; però penso que a vegades hi ha bones noticies que no sabem veure.

Des de fa uns mesos, sovint ha estat una bona notícia l’actuació o les paraules  del Papa Francesc.

La seva gestualitat espontània i sincera, va ser una sorpresa positiva i es una bona notícia des del dia de la seva elecció.

Encara no l’hem sentit parlar ex-càtedra i en canvi, sovint, ho fa amb preguntes convidant-nos a l’exercici positiu de contestar-les.

També es un bon exercici revisar algunes de les perles deixades amb motiu del seu viatge al Brasil pels actes de la Jornada Mundial de la Joventut , JMJ.
--
Seguiré buscant bones notícies i sobretot tractaré d’escriure en positiu al blog - contràriament al que he fet fins ara - i al que acostumen a fer molts articulistes i blogaires.


Si no trobo una bona noticia per comentar - encara que sigui utilitzant la ironia - no hi escriuré: es el meu propòsit de vacances d’estiu 2013.