dijous, 19 de juny del 2014

EL CAS D’EMPRESA DEL GIRONA FUTBOL CLUB SAD I LES SAMARRETES

S’ha solucionat el cas de cultura d’empresa, més que de samarretes, amb el GIRONA FUTBOL CLUB SAD, gràcies a la intervenció personal i directe del seu President.

El que fins ara he anomenat EL CAS DE LES SAMARRETES, no és una qüestió menor: es tracta d’un problema seriós per l’empresa GIRONA FUTBOL CLUB SAD, del que ben bé es podria escriure com “un cas negatiu d’estudi a les escoles de negoci”, com un exemple del que no s’ha de fer en una empresa en relació amb les seves promocions i publicitat. 

En l’entrevista amb el President del Club, en l’acte de lliurament de tres samarretes del Girona F. C. pels meus néts, a canvi de les meves tres butlletes que complien correctament totes les condicions demanades, vaig poder comprovar que a l’empresa GIRONA FUTBOL CLUB SAD hi ha efectivament un problema de credibilitat.

Òbviament no divulgaré el contingut de l’entrevista; però vull il·lustrar el que he explicat fins ara amb  un altre exemple de com gestiona el GIRONA FUTBOL CLUB SAD els seus compromisos en les promocions publicitàries.

Davant la negativa inicial de lliurar-me les samarretes amb la CARTILLA 5 PARTITS COMPLETADA i el silenci que va mantenir el GIRONA FUTBOL CLUB SAD en el transcurs de la meva campanya per aconseguir que complissin els seu de compromisos, varem explorar una altre via paral·lelament.

Al web del Girona F.C. també es permet accedir a una altre promoció:

  1. Es poden aconseguir samarretes del club (de les tres equipacions) fent una reserva de números per un sorteig. Ho varem fer i mai hem rebut cap informació de si ens havia tocat o no.
  2. Es poden comprar samarretes a 15 euros. Em varem comprar dues i encara esperem alguna resposta.
ESTIC CONTENT QUE EL CAS ESTIGUI TANCAT HAVENT ACONSEGUIT L’OBJECTIU D’OBTENIR LES SAMARRETES DEL GIRONA F.C. PELS MEUS NÉTS I VULL DONAR LES GRÀCIES A TOTS ELS QUE M’HI HEU AJUDAT.

dimarts, 10 de juny del 2014

ESTULTÍCIA HUMANA SENSE LÍMITS: EL CAS DEL GIRONA FUTBOL CLUB, SAD

La estultícia (beneiteria o niciesa) sembla no tenir límits i ho vull il·lustrar amb un cas real que estic vivint.

El GIRONA FUTBOL CLUB ho ha passat malament aquesta temporada, en la vessant esportiva: ha estat 23 jornades (més de la meitat del campionat) en zona de descens i s’ha salvat desprès de guanyar el darrer partit a casa, combinat amb els resultats favorables d’altres equips.

Per animar a omplir unes grades buides, a mitja temporada van decidir fer una promoció repartint targetes VAL PER UNA SAMARRETA GRATIS entre persones relacionades amb equips de futbol i d’altres esports, de les comarques gironines: dirigents, tècnics, fisioterapeutes, jugadors...

Amb la targeta que es va repartir, es podia anar a veure un partit al camp del Girona FC, segellant una casella de la butlleta i si hi anaves 5 vegades, segellant cinc caselles a les taquilles del club el dia de cada partit, podies passar a recollir UNA SAMARRETA GRATIS entre el 28 d’abril al 9 de maig.

El 28 d’abril jo vaig rebre l’encàrrec d’anar a recollir les samarretes pels meus néts, amb tres targetes correctament complimentades.

L’empleada de les oficines del Girona FC em va dir que no valia el que indicaven les butlletes i es va negar a donar-me cap explicació.

Davant aquesta sorpresa, vaig demanar un full de reclamacions i el vaig omplir i lliurar allà mateix el 28 d’abril.

El 29 d’abril vaig entrar la mateixa reclamació a l’Agència Catalana del Consum de la Generalitat de Catalunya, amb número de registre 0972E/96788/2014.

El 13 de maig es van publicar sengles cartes meves al director del DIARI de GIRONA  i de EL PUNT AVUI.

Després de veure la presentació de www.populetic.com a programa “8 al dia” de “8tv” hi vaig escriure i mantinc actualitzat el cas.

Fins ara la UNICA RESPOSTA que he rebut es un escrit de 27 de maig, de la Generalitat de Catalunya, de referència REC/56386/2014 Assumpte: Notificació de l’inici de mediació de consum.

He escrit nombrosos tuïts amb còpia a Girona FC. i/o al President Francesc Rebled, sense cap resposta.

He rebut comentaris de solidaritat a les xarxes socials i per part d’altres persones afectades.

Desconec si hi podrien haver moltes persones afectades, encara que penso que potser no hi va anar tanta gent a veure jugar malament al Girona FC i durant cinc partits, en la pitjor època de la temporada...

Sigui com sigui, per part dels rectors de l’empresa Girona Fútbol Club SAD s’ha de ser estúpid per negar-se a regalar les samarretes que els hi hagin demanat i sobretot per donar llarga callada per resposta en el meu cas, segons he explicat.

Seguiré demanant una resposta, tot informant al Girona Fútbol Club SAD que per la propera temporada ja s’han perdut 3 adults i 2 menors com a nous abonats : amb seva actitud han evitat que ens donem d’alta.

dimarts, 13 de maig del 2014

Cartes publicades al DIARI de GIRONA i EL PUNT AVUI

El Girona Club enganya els aficionats
EL PUNT AVUI
13/05/14 - LLUÍS PARRAMONT Facebook TwitterGoogle + LinkedIn
Tot i complir les condicions indicades a les butlletes Val per una Samarreta Gratis, on hi ha escrit: “Una vegada completada, dirigiu-vos a les oficines del club, a partir del 28 d'abril fins al 9 de maig per tal de recollir la samarreta”, a les oficines del Girona FC no varen voler reconèixer el que indicaven les seves butlletes, i vaig complimentar un full oficial de reclamació/denúncia.
Acabat el termini per recollir les samarretes, no he obtingut cap samarreta ni he rebut cap resposta a la reclamació.

La samarreta del Girona
DIARI DE GIRONA
13/05/14 - Lluís Parramont Facebook TwitterGoogle + LinkedIn  

Tot i complir amb les condiciones indicades a les butlletes Val per una samarreta gratis, on està escrit "una vegada completada, dirigiu-vos a les oficines del club, a partir del 28 d'abril fins al 9 de maig per tal de recollir la samarreta", a les oficines del Girona FC no varen voler reconèixer el que indicaven les seves butlletes i vaig complimentar un full oficial de reclamació/denúncia.

Acabat el termini per recollir les samarretes sense obtenir-ne cap, ni rebre cap resposta a la reclamació, ho vull fer públic.

dijous, 8 de maig del 2014

RESUM D’ENTRADES MEVES AL FACEBOOK I PIULADES AL TWITTER ( conceptes no repetits)



2014/05/07.
La portada de LaVanguardia 7maig2014 es pròpia d'una revista del cor. Potser el nomenament de Màrius Carol com a director ja era pista sobre la línia futura del diari.

2014/05/06.
Fa uns dies vaig escriure: Pere Navarro acabarà admetent que l'agressió fou motivada per un assumpte privat entre ell i la seva atacant.

Ara ja es públic i notori que es d'una inconsistència total relacionar els incidents a Terrassa amb el procés soberanista,
• Que l’incident Pere Navarro es un tema particular limitat a l’àmbit de Terrassa
• Que el cremador de bandera es un pobre home ara ja repenedit.


2014/05/06.
Un privilegi haver escoltat l’europarlamentari de CiU Ramon Tremosa i Balcells en una conferencia pre-electoral a Tribuna de Girona.

Podeu conèixer la seva tasca professional i política escrivint el seu nom en un buscador d’internet.
Va recomanar seguir la feina del col•lectiu Wilson a www.wilson.cat que jo també havia recomanat fa un temps al meu blog.
CAL ANAR A VOTAR MASSIVAMENT A LES ELECCCIONS EUROPEES DEL DIUMENGE 25 DE MAIG.

2014/05/05.
Le pido a la Sra.Cospedal @mdcospedal que en lugar de calumniar al soberanismo catalán, aproveche la campaña electoral para decir "LA VERDAD" sobre dinero en negro,que habrá recibido del Partido Popular.

2014/05/04.
Com poden els jugadors del Barça fer compatible una actitud d’admiració i de respecte cap a Tito Vilanova amb el seu passotisme de les darreres setmanes jugant al futbol ?


2014/05/03.
No comprenc com el Ministre Fernández Diaz pot fer compatible la seva religió i pertinença a l'Opus Dei amb escampar zitzània sobre la societat catalana.

2014/05/01.
ERC no té militants vàlids ni gent més jove, que hagi de presentar una "CANDIDATURA de IAIOS" i de convidats externs a les Eleccions Europees?

2014/04/30.
No han detingut l'agressor/a de Pere Navarro (el del PSC) perqué NO ERA NI UN NI UNA INDEPENDENTISTA: es la prova definitiva.

2014/04/29.
Increíble que NOMA, un restaurante que tuvo que cerrar un tiempo por una grave intoxicación alimenticia, vuelva a ser premiado con la distinción de mejor restaurante del mundo.

2014/04/28 .
@RaholaOficial Prou tonteries Sra. Rahola: ni RAC1 es can Basté ni 8TV es can Cuní. Aquestes dues persones son uns professionals a sou.

2014/05/25.
Contrast d’ entrevistats:

  • a 8TV, Oriol Jonqueres respon emocionalment descentrat per les preguntes no pactades i mostra la seva poca preparació al respondre les preguntes sobre el programa econòmic del seu partit, que havien pactat fa mesos li farien al programa.
  • a TV3, Artur Mas, segur de si mateix, raonant els arguments fins a fer-los entenedors, respon amb solvència totes les preguntes, davant una entrevistadora amb fama d’agressiva i alguns contertulians convidats: ha millorat la seva talla d’estadista .

2014/05/25.
@jordi_canyas NO TROBAREM A FALTAR EL TEU SOMRIURE

2014/04/24 .
Ja fa segles que venim demostrant que Catalunya no som una colònia, sinó nació i un poble que no pot ser destruït ni aniquilat.
SORAYA SAENZ DE SANTAMARIA A CATALUNYA, “DE VISITA A LES COLÒNIES”.

dimarts, 29 d’abril del 2014

EL GIRONA FUTBOL CLUB ENGANYA ALS AFICIONATS AMB UNA PROMOCIÓ DE SAMARRETES

El GIRONA FUTBOL CLUB enganya als aficionats amb una promoció de samarretes.

Complíem amb les condiciones indicades a les butlletes VAL PER UNA SAMARRETA GRATIS on està escrit “una vegada completada, dirigiu-vos a les oficines del club, a partir del 28 d’abril fins al 9 de maig per tal de recollir la samarreta i inscriure-us al sorteig" .

Però a les oficines del Girona F.C. ens varen dir que no valia el que indicaven les butlletes i que per aconseguir samarretes calia fer una reserva prèvia al web del club i que es lliurarien per rigorós ordre d’inscripció fins a esgotar les que volien regalar.

Com que es tracta al meu entendre d’una promoció organitzada pel Girona F.C. amb intenció d’enganyar, vaig demanar un FULL OFICIAL DE RECLAMACIÓ/DENÚNCIA, que s’està tramitant. 

Com que per l’actitud i les explicacions de l’empleada que ens va atendre, està clar que el Girona F.C. resoldrà d’una manera funcionarial i rutinària i ens quedarem sense samarretes, ho vull publicar a les xarxes socials per més general coneixement.


Quedi clar, doncs, que el GIRONA FUTBOL CLUB enganya als aficionats amb una promoció de samarretes, incomplint les “seves pròpies condicions escrites.
.

divendres, 25 d’abril del 2014

CONTRAST D'ENTREVISTATS PER 8TV I PER TV3 EL 24/04/2014


La nit del 24 d’abril de 2014 ens va oferir un contrast d’ entrevistats:

·      
a 8TV,
    Oriol Jonqueres respon, emocionalment descentrat, a les preguntes no pactades i mostra la seva poca preparació i solvència al respondre les preguntes - que havien pactat fa mesos li farien a la mateixa 8TV - sobre el programa econòmic d’ERC.

·      
aTV3
    Artur Mas, segur de si mateix, raonant els arguments fins a fer-los entenedors, respon amb solvència totes les preguntes, davant una entrevistadora amb fama d’agressiva i alguns contertulians convidats. I millora la seva talla d’estadista.

dijous, 24 d’abril del 2014

SORAYA SAENZ DE SANTAMARIA A CATALUNYA, “DE VISITA A LES COLÒNIES”

Ja sabem que la disputa per l’encaix entre Catalunya i España, està plantejada com una lluita pel poder.

La visita a Catalunya de S. Sáenz de Santamaria, vicepresidenta del govern espanyol, el dia de Santi Jordi 2014, va ser planificada com una “visita a les colònies” per tractar de marcar la posició de les parts i es un episodi més d’aquesta lluita pel poder.

L’instrument va ser mantenir una reunió amb el Gremi de Llibreters, que feia temps l’havien demanat amb el govern espanyol, per tractar temes que son de la seva competència.

La perversitat va ser imposar la trobada per la diada de Sant Jordi, el dia de l’any que els llibreters estan més enfeinats.    

Per marcar posició, el govern espanyol va convocar la reunió a les seves dependencies a Barcelona rebutjant anar a la seu del gremi,  reproduint així les trobades colonials a la seu del “governador local”.

Amb la vicepresidenta del govern espanyol hi van assistir altres representants del poder central a Catalunya, com ara el responsable del Consorci de la Zona Franca, per a fer pinya com convidats de pedra, tot i tractar-se un tema específic en el que no hi tenen competència.  

L’escenografia no pot enganyar ningú i molt menys intimidar-nos a Catalunya.

Un poble que estima els llibres i les flors, que les persones se’n regalen com a mostra d’estimació en la diada laborable més festiva del món, no pot ser intimidat per una escenografia caduca.


Ja fa segles que venim demostrant que Catalunya no som una colònia sinó nació i un poble que no pot ser destruït ni aniquilat.

dijous, 10 d’abril del 2014

UN EXEMPLE DE MALBARATAMENT A LA UNIÓ EUROPEA

Fa més de trenta anys  que vaig tenir ocasió de fer una “visita guiada” per les institucions europees.

Hi vaig descobrir moltes coses bones i estimulants i em vaig emportar un mal regust per la seva feixuga burocràcia i per un exemple punyent de malbaratament que encara es continua incrementant.

Es tracta del Parlament Europeu que manté dues seus, a Brussel·les i a Estrasburg.

Tenir dues seus  significa dos edificis en els que ha calgut invertir molts i molts diners per la seva construcció i en els que cal gastar constantment molts diners en el seu manteniment i millora.

El que fa feredat  es que el Parlament Europeu es reuneix en Ple tant a Brussel·les  com a Estrasburg i resulta espectacular que per fer una reunió del plenari a Estrasburg, cal desplaçar-hi  els funcionaris que normalment treballen a Brussel·les amb la documentació necessària, a més dels membres electes del Parlament i els seus equips d’assessors.

L’espectable es repeteix i el malbaratament s’incrementa unes deu vegades l’any : trens exclusius fretats per desplaçar persones i documents des d’una seu del Parlament europeu a l’altre i pagar doblement per l’allotjament dels funcionaris.

Un parlamentari europeu deia fa poc en un programa de televisió que no es possible acabar amb aquesta duplicitat perquè França s’hi oposa al·legant que ho preveu el Tractat fundacional de les comunitats europees i  per no perdre els beneficis per la ciutat d’Estrasburg.

Tot i que els parlamentaris europeus han votat per la unificació de les seus del Parlament diverses vegades sembla que no es podrà evitar aquest malbaratament, que ens costa als contribuents de la UE  uns tres-cents milions d’euros l’any.

Esgarrifa fer càlculs per aproximar-nos a la xifra de diners malgastats des de la fundació de la Comunitat Econòmica Europea. 

dimecres, 9 d’abril del 2014

EL TRIST PAPER D'ALICIA SANCHEZ CAMACHO

Trist paper d’Alicia Sánchez Camacho com a senadora

A LA SESSIÓ DEL CONGRÉS PER TRACTAR DE LA CONSULTA A CATALUNYA:

1.- Va veure novament desmentida la seva previsió d’ofertes a Catalunya per part del Mariano Rajoy (el Dr. NO).

2.- Va continuar obsessionada per sortir a les fotos, arrambant-se sempre al costat dels protagonistes a punt se sortir-hi.

3.- Exercint de “cap de claca” per incitar als aplaudiments a Mariano Rajoy, el Dr. NO, va acabar fins cansant-lo a ell i a la resta de diputats.


A.Sánchez Camacho va mentir a 13TV sobre el que passa a Catalunya i es que s’està creant un perfil polític basat en la calumnia i la difamació.
QUINA PERSONA MÉS DESPRECIABLE !!!

dimecres, 26 de març del 2014

LA CONCORDIA FUE POSIBLE

Abans de llegir l’epitafi LA CONCORDIA FUE POSIBLE a la sepultura d’Adolfo Suárez, varem poder veure als actes previs  i en un lloc destacat, a primera fila, a dos dels representants de grups polítics que més varen fer per destruir la persona i l’obra d’ Adolfo Suárez.

Jose Mª Aznar, fanàtic enemic polític declarat d’A.S., va conspirar per a minar totes les seves iniciatives i Felipe González va arribar fins el punt de propiciar un “cop d’estat tou” per acabar amb A.S.

Precisament vull comentar l’episodi del que es va parlar molt l’any 1980,  perquè sembla que s’ha fet els possibles per ignorar-lo : es tracta de les activitats conspiratives de l’alcalde socialista de Lleida, Antoni Ciurana, amb el general Alfonso Armada, governador militar de Lleida aleshores, i amb la participació i el lideratge de Joan Raventós del PSC i Enrique Múgica del PSOE, per tractar d’organitzar un cop d’estat per enderrocar Adolfo Suárez i posar un militar com a cap del govern.

Poc després es va produir la dimissió de Suárez i l’intent colpista de Tejero, com a pas previ per a la involució cap a una Espanya més centralitzada i una classe política menys dialogant, tendències que no han deixat de reforçar-se i que es continuen incrementar fins ara mateix.

Per altra part, considero que Adolfo Suárez va ser una persona honesta, honrada i íntegra i, en canvi, no es pot dir el mateix de molts  dels seus adversaris inicials i d’aquells que els han succeït.

Valgui com exemple que Adolfo Suárez no va entrar mai a cap consell d’administració, que es una sortida habitual per molts polítics.

L’exemple d’Adolfo Suárez contrasta amb el d’aquells polítics que treballen sobretot per enriquir-se ells mateixos,   encara que sigui il·lícitament, robant a les administracions, es a dir als ciutadans.

Els seus enemics i detractors, a més de tenir tics dictatorials i no respectar les diferències, també estan entre aquells que s’han dedicat a enriquir-se i que actualment estan implicats en les trames de GÜRTEL i els ERO d’Andalusia, per exemple.

dimecres, 19 de febrer del 2014

DIFICULTAT I RISC D’ESCRIURE EN UN BLOG A INTERNET

Ja fa uns anys que escric en blog a internet i periòdicament em pregunto sobre la naturalesa dels temes i del contingut.

A mi m’agradaria escriure, com si d’un diari personal es tractés, sobre sentiments i reflexions íntimes, fins i tot sobre poesia i ho he fet (amb força èxit de lectors) un parell o tres de vegades.

La manca de confidencialitat d’internet representa un fre i la progressiva manca de responsabilitat dels comentaris a les xarxes socials - emparades moltes vegades en l’anonimat - ho desaconsellen totalment.

Estic ajudant com a voluntari en un centre de la Fundació La Caixa, col·laborant en un curs dedicat a xarxes socials i destinat a gent gran i ahir vaig conèixer un exemple que confirma la meva posició: una persona va explicar els problemes que l'hi va crear que sortís publicat al facebook que s’havia canviat de religió... sense esser veritat.

Aquesta autolimitació que m’imposo sobre els temes a tractar te com a conseqüència que sigui més difícil escriure regularment, encara que ho podria fer, al escriure sovint sobre política i actualitat.

També tinc les meves reserves escrivint sobre política, doncs sovint em temo que hi hagi una involució

  • amb els tics franquistes que mostren tant el PP com els partits a la seva dreta, els militars i algunes altres institucions.
  • amb els tics anticatalans de tots els partits polítics, dirigents autonòmics i institucionals en general, que sembla competeixin per veure qui va més en contra de la nostra identitat com a poble : llengua, cultura i tradicions.  


Un apunt final sobre el contingut dels escrits : ara he comprovat que ja em poden llegir fins i tot els meus néts, que encara no tenen ni vuit anys...

dilluns, 10 de febrer del 2014

LA FACTORIA DE CORRUPCIÓ DEL PP I LA PRESCRIPCIÓ DE DELICTES

Algunes constatacions i algunes sospites sobre la factoria de corrupció del Partido Popular (PP) i sobre la prescripció de delictes.

CONSTATACIONS

Fa anys que una trama dins del Partido Popular a tota Espanya i del seu entorn més proper, ha estat enriquint alguns particulars tot espoliant els diners de tots.

Per la trama calia implicar càrrecs públics amb poder de decisió i responsables de negocis privats amb capacitat de generació de recursos econòmics.

El cercle ha funcionat durant molt de temps : finançar activitats privades lícites amb recursos públics; però aprofitant el camí per desviar il·lícitament una part dels fons públics cap a butxaques privades.

El cercle s’ha qüestionat quan les denúncies per irregularitats han arribat als jutges i fins al primer nivell de la magistratura, com una prova definitiva de la magnitud de la corrupció.

Sense exagerar podem qualificar el Partido Popular a Espanya com una vertadera factoria de corrupció que ha actuat durant un període de temps molt llarg.

La lluita oberta entre el poder polític i el judicial es pot considerar èpica i sense escrúpols ni límits de cap classe:

  • S’han destituït magistrats i jutges de primer nivell, s’ha manipulat la tramitació dels expedients, posat tota classes d’entrebancs a la seva tramitació, reemplaçat jutges per allargar la tramitació dels sumaris i un llarg etcètera... 
  • No s’ha respectat cap tipus de legalitat ni la divisió de poders pròpia de la democràcia. 


SOSPITES

La constatació dels fets descrits ens fa veure que no hi ha límits per aconseguir l’objectiu final que surtin sense càstig el nombre més gran possible dels lladres corruptes implicats.

I més sospites, encara :

  • el que fan els polítics del PP es promoure una via per permetre la prescripció dels delictes, provocant i estimulant el retard de les actuacions judicials i policials.
  • i el camí obert per aconseguir-ho es encanyar la tasca d’ investigació mitjançant la restricció en la dotació de medis : estant negant recursos humans, tècnics i econòmics als investigadors policials i judicials per allargassar les investigacions.

I així estem, com podeu constatar dia a dia.

ARA VOLEN APARENTAR QUE SON ÚTILS, AQUESTS BORBONS

De la dinastia borbònica a Espanya, només em vull referir a la re-instaurada per Franco.

Sobre la transició del postfranquisme tothom està d’acord ara en que no es va optar entre monarquia o república sinó entre democràcia o dictadura.    

Tot i això, el Rei Joan Carles I de Borbó ha fet ben poc per fer-s’ho perdonar i fins i tot sobre l’ intent de cop d’estat del 23 F del 1981, hi ha qui expressa dubtes sobre si la seva actuació va ser com la del bomber piròman apagant el foc que ell mateix havia atiat.

El que sembla inqüestionable es que Joan Carles I ha portat una “vida regalada” fent de monarca absolut, sense donar comptes a ningú de les seves activitats públiques, ni privades, excepte de la part d’agenda oficial obligada.

Es particularment remarcable que hi hagi un secret absolut sobre la situació econòmica de la família reial i sobretot en relació amb la utilització dels fons públics rebuts durant tots els anys del seu mandat...

Que quan van enganxar in fraganti el Rei digues “lo siento, me he equivocado, no volverá a repetirse” te molt poc mèrit a la seva edat i condició física.

I també l’hi hem de retreure amb el cap ben alt dels que tenen raó :

  • Que no hagi exercit prou el “poder moderador” que se li atorgava constitucionalment i un exemple ben evident es la seva actitud política respecte a Catalunya.
  • Que no s’hagi ocupat d’exigir un comportament respectable a la seva família i com exemple estan les imputacions judicials al seu gendre i la seva filla per delictes econòmics.


Que ara la família borbònica a Espanya vulgui fer una campanya publicitària per mostrar que son útils em sembla molt bé; però espero que no es limiti a una intoxicació mediàtica; sinó que es basi en fets reals i comprovables.

dilluns, 27 de gener del 2014

EL PARTIT DEL PLASMA (PP) CONTINUA ALIMENTANT L’ INDEPENDENTISME CATALÀ

L’anàlisi reposada de la convenció del PP (Partit del Plasma) del cap de setmana a Catalunya ens permet concloure que continuen alimentant l’ independentisme català.

Hi un consens general en que l’ independentisme català es basa en dos pilars: 
  • els sentiments 
  • la cartera 

i tots dos han estat de nou fortament atacats pel PP.

Si volien rebatre que “Espanya ens roba” el que han aconseguit es confirmar-ho. 
Havien anunciat la presentació de les balances fiscals per desmentir els arguments de la part catalana i en canvi amb la no-presentació i l’anunci d’estudis nous, diferents i manipulats, el que han aconseguit és CONFIRMAR QUE TENIM RAÓ.

No poden amagar que “Espanya ens fa fora” amb la seva manca d’estima i ho han ratificat amb vells i amb nous arguments:

  • comparant l’ambient que es viu a Catalunya amb el del País Basc en temps d’ETA amenaçant i matant (Sánchez Camacho hauria de demanar perdó).
  • desenterrant Tarradellas i citant de manera retòrica poetes catalans; però encomanant-se a Santa Teresa perquè solucioni la seva manera maldestre de tractar els temes catalans...


Hem pogut trobar dos tipus de tarannà en les persones que han actuat en la trobada mediàtica: només una (*) ha mantingut l’educació en les formes; però totes han mostrat la duresa de fons dels arguments contra Catalunya i els catalans
---
(*) MR, segons l’abreviatura que surt als papers de Bárcenas.



dissabte, 4 de gener del 2014

AMB LA TRANSMISSIÓ DEL CAP D'ANY, ALGÚ A TV3 TREBALLAVA PER L’ESPANYA DE LA “Ñ”

La retransmissió que va fer la TV3 de la celebració del Cap d’Any a l’esplanada de Montjuïc a Barcelona em va decebre molt.

Les expectatives que s’havien creat es que podríem veure un espectacle per promoure la imatge de Barcelona i per extensió de Catalunya, amb una actuació de la Fura dels Baus comptant amb la col·laboració dels castellers de Sants i la complicitat del públic i combinada amb una expressió artística de pirotècnia.

La retransmissió que va fer la TV3 va ser totalment impresentable i inoportuna,
  • al posar en un pla preferent una parella de presentadors, que no s’havien après cap guió i tractaven de fer-se passar els nervis a base de xerrameca.
  • al no donar cap relleu ni el protagonisme que es mereixien tant els castellers de Sants, com la Fura dels Baus, el públic assistent i els responsables pirotècnics.
  • interrompent la transmissió de l’espectacle amb anuncis publicitaris i tallant-lo bruscament, sense contemplacions.


He estat reflexionant sobre el perquè no tot plegat i crec que no pot ser per falta de professionalitat d’una televisió com TV3 amb trenta anys d’experiència.

Aquella mala feina ha de ser directament buscada i provocada per perjudicar la marca Barcelona, la il·lusió de Catalunya i els catalans, o sigui, per algú que treballa per afavorir l’Espanya de la “Ñ”, aquella Espanya que obertament o soterrada, treballa per posar-nos pals a les rodes, sense tenir cap més projecte propi, ni en positiu, ni engrescador.