De
la dinastia borbònica a Espanya, només em vull referir a la re-instaurada per
Franco.
Sobre
la transició del postfranquisme tothom està d’acord ara en que no es va optar
entre monarquia o república sinó entre democràcia o dictadura.
Tot
i això, el Rei Joan Carles I de Borbó ha fet ben poc per fer-s’ho perdonar i
fins i tot sobre l’ intent de cop d’estat del 23 F del 1981, hi ha qui expressa
dubtes sobre si la seva actuació va ser com la del bomber piròman apagant el
foc que ell mateix havia atiat.
El
que sembla inqüestionable es que Joan Carles I ha portat una “vida regalada”
fent de monarca absolut, sense donar comptes a ningú de les seves activitats
públiques, ni privades, excepte de la part d’agenda oficial obligada.
Es
particularment remarcable que hi hagi un secret absolut sobre la situació
econòmica de la família reial i sobretot en relació amb la utilització dels fons públics rebuts
durant tots els anys del seu mandat...
Que
quan van enganxar in fraganti el Rei digues “lo siento, me he equivocado, no volverá a repetirse” te molt poc mèrit a la seva edat i condició física.
I
també l’hi hem de retreure amb el cap ben alt dels que tenen raó :
- Que no hagi exercit prou el “poder moderador” que se li atorgava constitucionalment i un exemple ben evident es la seva actitud política respecte a Catalunya.
- Que no s’hagi ocupat d’exigir un comportament respectable a la seva família i com exemple estan les imputacions judicials al seu gendre i la seva filla per delictes econòmics.
Que
ara la família borbònica a Espanya vulgui fer una campanya publicitària per
mostrar que son útils em sembla molt bé; però espero que no es limiti a una
intoxicació mediàtica; sinó que es basi en fets reals i comprovables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada