MANIFESTACIÓ DELS COSSOS DE SEGURETAT, DEMAGÒGIA I VERGONYA

Vull començar felicitant irònicament als Mossos d’Esquadra per la seva “generositat” al anar a una manifestació sense cobrar.

Ells i altres col·lectius que cobren plusos per torns de treball i hores extres per atendre actes de seguretat pública - que se sumen a les pujades salarials impúdiques i injustificades rebudes en temps dels Consellers Saura d'Interior i Vallés de Justicia - tenen la poca vergonya de protestar al carrer en contra de les retallades.

Uns privilegiats AMB UN LLOC DE TREBALL ASSEGURAT i en un entorn econòmic en que moltes persones ho passen malament - també econòmicament - es mereixen els més ampli i sever rebuig social.

Sobre les queixes que ara els costa reposar roba de treball - com exemple posen les camises - el que haurien de confessar es si el que ara els costa realment es agafar roba de treball per equipar familiars i amics.

Demagògia i vergonya son les paraules que millor descriuen el comportament d’aquesta gent insolidària: els membres dels cossos de seguretat.

Uns membres de cossos de seguretat que cobren més diners extres quan més conflictes socials contribuïm a crear.

EL SINDICAT DE COMISSIONS OBRERES, CCOO, DE CATALUNYA : UN MAL EXEMPLE A SEGUIR

Tothom va poder veure i escoltar el fel i mala llet que destil·laven les paraules del secretari general del sindicat de Comissions Obreres, CCOO, de Catalunya, Joan Carles Gallego, contra la Generalitat i el seu Conseller d’Economia i Coneixement amb motiu dels problemes de liquiditat per pagar a temps les nòmines de desembre.

La porqueria que treia Joan Carles Gallego per la boca deu ser ben be el reflex de la que porta dintre seu i la falta de contenció i mesura el desqualifica per tenir un càrrec públic.

Si, si, un càrrec públic, es a dir una persona que viu i treballa amb remuneració de diners públics recollits entre tots els contribuents/tes.

Per si no estava ben clar, el retard en el pagament de nòmines de desembre al seus assalariats per part del sindicat de Comissions Obreres, CCOO, de Catalunya ho ha fet palès :

·       Diu l’impresentable Joan Carles Gallego que no poden pagar les nòmines a tres cents assalariats pel retard en rebre les subvencions de la Generalitat, la seva font principal d’ingressos.

·       Per tant s’hauria d’aplicar tots els improperis, insults i petició de dimissió que va dedicar al Conseller de la Generalitat per no haver gestionat be la tresoreria i haver hagut de retardar el pagament de la nòmina a no menys de dos-cents mil funcionaris.

·       El sindicat de Comissions Obreres,CCOO, de Catalunya ho ha fet pitjor retardant el pagament de les nòmines molts més dies, tot i tenir una gestió molt més fàcil per referir-se a un àmbit molt més limitat

CONCLUSIÓ : ESTEM ESPERANT LA DIMISSSIÓ DE JOAN CARLES GALLEGO, SECRETARI GENERAL DE COMISSIONS OBRERES,CCOO, DE CATALUNYA.

AJUNTAMENT DE VERGES I GENERALITAT: COMUNICACIÓ PER FACEBOOK

Durant el període de quatre anys de 2007 a 2011 en que he estat regidor del grup de CiU a l’oposició a l’Ajuntament de Verges, he pogut veure de prop les relacions institucionals amb el Govern de la Generalitat = inexistents.

De fet l’alcaldessa Marta Payeró Turró sembla que no sap que son les relacions institucionals, perquè no els hi he vist mai practicar : ni tractant de manera institucional als altres membres regidors/ores del propi Ajuntament, ni al personal laboral, ni a persones representants d’altres institucions de la població, de la comarca o d’àmbits geogràfics superiors.

No es estrany, doncs, que amb el “govern amic “ de la Generalitat no mantingués fins a finals del 2010 cap més relació que la personal i relacionada amb gestions de la cara més fosca de les subvencions, implicant - tant o més que beneficiant - al propi Ajuntament i  que espero que algun dia siguin públiques.

Ara amb el nou Govern de la Generalitat, l’encara alcaldessa de Verges, ha iniciat una via de comunicació (?) opinant al facebook sobre l’acció de govern que incideix sobre la població de Verges, enlloc d’anar a veure els responsables d’infraestructures viaries, d’ensenyament, de salut o de governació per defensar institucionalment els interessos dels seus con-vilatants.

PILAR RAHOLA, UNA BLOGUERA AFORTUNADA

Mirant la columna que signa Pilar Rahola a LA VANGUARDIA, durant molt temps, he trobat els continguts d’interès irregular, temàtica indefinida i nivell intel·lectual tirant a pobre.

Fa poc vaig començar a seguir Pilar Rahola al programa 8TV de Josep Cuní on disposa de temps per una actuació estel·lar una mica inclassificable i cada vegada em sembla més un show per donar-se auto bombo mútuament amb el conductor del programa.

També vaig veure Pilar Rahola al programa el Convidat de TV3 d’Albert Om i finalment crec haver aconseguit classificar-la.

La Pilar Rahola es una bloguera afortunada :

·         Bloguera perquè escriu i comenta el que li ve de gust i ho fa sense necessitat de documentar-se, ni cap pretensió de  rigor, ni preocupació per tenir credibilitat i presumint de menystenir als que la critiquin.

·         Afortunada perquè te la sort que li paguin per aquesta ocupació.

PRO MEMÒRIA :

Com que modestament, jo també son blogger, m’ofereixo per fer de contertulià com la Rahola on estic segur de fer un paper almenys tan lluït com ella i contribuiria a diversificar les cares i les veus dels contertulians sempre els mateixos i  repetits a totes les cadenes de radio i televisió.

ELS FUNCIONARIS, UNS TREBALLADORS ASSALARIATS EGOISTES I INSOLIDARIS?.

La imatge dels funcionaris de les administracions públiques que havia millorat lentament però de manera progressiva els anys de la democràcia postfranquista, s’està deteriorant ara, perillosament.

La imatge dels funcionaris, associada a persones amargades demanant sempre un paper més o una signatura, una pòlissa o una gestió addicional, estirant la seva feina i avorrint al contribuent, havia millorat amb una millor aplicació de sentit comú i demanant coses raonables.  

Altres servidors públics en l’ensenyament o la sanitat s’han mostrat més propers i guanyat la simpatia de tothom.

Entretant els sindicats han anat teixint la seva xarxa destructora de la convivència entre els mateixos treballadors i aconseguit per a ells grans privilegis en forma de subvencions econòmiques i hores sense treballar.

Molts treballadors públics han entés que cobraven gràcies a l’aportació dels impostos d’empreses i treballadors privats i això els ha acostat al treball benfet.

Ara, però, en època de vaques magres, els sindicats estan intensificant la sembra de zitzània i organitzen protestes per exigir no perdre els seus privilegis, que estan posant en qüestió la credibilitat de tots els treballadors de la funció pública, encara que els que protesten representin estadísticament només una petita part de tot el col·lectiu.

La gran massa de funcionaris, fidels servidors públics, tenen en les seves mans aconseguir continuar millorant la seva imatge o que els acabem considerant uns treballadors egoistes i insolidaris.

MONICA TERRIBAS HA DE DIMITIR COM A DIRECTORA DE LA TV3

He esperat uns dies a demanar que les darreres actuacions públiques de Monica Terribas (la “Terribles “) han de portar necessariament i inevitable a la seva dimissió com a Directora de la TV3.

Per la seva sobre actuació al Parlament de Catalunya, ben escenificada passant prèviament per la perruqueria a fer-se un pentinat tipus “cap de boja” i  plorant per la pèrdua de part dels seus privilegis, quan els seus caps del Consell Català de Mitjans Audiovisuals es mostraven més comprensius en acceptar de patir retallades que afecten quasi tothom.

Per la seva agressió pública a la màxima autoritat institucional del nostre país - el President de la Generalitat - convertint una entrevista per TV3 en un debat personal i polític i pel despit també públic i notori amb que va tractar la persona d’Artur Mas en la festa del cinquantenari de Cavall Fort (en els dos actes, passant prèviament per la perruqueria a fer-se un pentinat més seriós).

Per tant, avui poso en marxa el comptador dels dies que tarda en plegar del seu càrrec la Sra. Monica Terribas.

Entretant, exigim conèixer el sou i complements de la directora de TV3 i dels seus professionals "estrella", que amb la seva pressió mediàtica han col·laborat a aconseguir que es fessin públics els sous de molts polítics.

La transparència en la gestió pública exigeix també que es faci públic el que paguem a les productores de programes per TV3 i el que paguem entre tots per la retransmissions del futbol i de la formula 1.

MONTILLA, UN VIVIDOR DE LA POLÍTICA

L'actitud de José Montilla volent acumular ingressos a càrrec dels pressupostos públics i que ara està d'actualitat mediàtica, no ens hauria de sorprendre, perquè senzillament es l'únic que ha fet tota la seva vida (ell i les seves dones, no?) : aprofitar-se de la política.

EL DESCREDIT D’ALGUNS PERIODISTES

Vaig veure i escoltar en directe l’exposició i la roda de premsa del President Mas sobre la segona tongada de mesures de contenció del dèficit pressupostari.

Les primeres cròniques periodístiques de les explicacions semblaven mostrar que no tenim bon periodistes:

-      Varen seguir parlant de retallades quan només es va anunciar una mesura que pugui qualificar-se de tal sobre les retribucions i els privilegis dels funcionaris públics.

-      Varen parlar d’impostos sense entendre les explicacions del President sobre l’ IRPF i l’impost sobre el patrimoni i com es reparteixen les competències per modificar-los.

-      Varen continuar escrivint de copagament on el President parlava d’una possible nova taxa en la sanitat.  

-      Varen criticar l’anunci d’increment de preus en el transport públic enlloc de lloar que sigui la primera vegada que s’anuncien i es justifiquen, mentre que des dels temps del franquisme els transports públics acostumen a pujar cada any el mes de gener i sense previ avís...

-      I  podria seguir...

Un anàlisi més acurat em va mostrar que no era exactament un malentès dels periodistes en general sinó més aviat les interpretacions partidistes que alguns d’ells i d’elles feien dels estalvis al pressupostos públics anunciats pel President de la Generalitat i en especial els que ens “informen” des dels mitjans de titularitat pública com TV3.

Més tard va arribar la demagògia populista de traduir les retallades als pressupostos de la TV3 dient que impedirien oferir el futbol en directe, quan hem sabut hi han contractes signats fins al 2014.

I sobre les retallades a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals - a més de constatar que ja tocava - em pregunto

-      No ho compensa la publicitat quan l’audiència es elevada ?.

-      Perquè no retallar en les transmissions de la Formula 1 que tenen uns costos multimilionaris i van a un nombre mes reduït d’espectadors ?. No es pot contractar només la senyal i fer la transmissió evitant que els contribuents haguem de pagar la volta al món anual de varies persones ?.

-      I retallar les despeses de viatges de l’equip d’algun programa concret anant a fer una entrevista als Estats Units o a Itàlia de persones d’aquí ?. Encara que sigui una producció contractada, la despesa excessiva també la peguem entre tots... 

-      Perquè no abaixar la nòmina del personal en plantilla, molt elevada comparant amb televisions privades d’àmbit estatal ?. I perquè no acomiadar als mals treballadors que posen pals a les rodes de la feina d'altres ?

-      I un llarg etcètera

Retallades, ajustos, contenció del dèficit: ja es hora que comencin a arribar a persones amb més privilegis.

LA QÜESTIONADA EMPRESA STOA I L’AJUNTAMENT DE VERGES

A qui pugui interessar li passo una informació relativa a l’empresa STOA, a la que - segons ha transcendit en premsa - la Sindicatura de Comptes ha trobat que “almenys de forma indiciària, es poden haver produït conductes irregulars que podrien comportar responsabilitats penals”, relacionades amb estudis encarregats per algunes institucions públiques i  conselleries de l'anterior govern de la Generalitat. 

Per decret d’Alcaldia 84/2009 de l’Ajuntament de Verges es va adjudicar estudi del Pla d’Usos de Can Punton a STOA per 16.896,10 euros, pendent de ratificar per la Junta de Govern Local.

L’estudi - de contingut i finalitat dubtoses - no va tenir mai cap aplicació pràctica i crec que la única persona que en te tota la informació es la Marta Payeró Torró, anterior i actual alcaldessa.

Des del grup de l’oposició de l’Ajuntament de Verges del 2007 al 2011, ni jo com a membre de la Comissió de Comptes, no vaig votar mai a favor de cap liquidació econòmica, ni el nostre grup de CiU tampoc.

Com que ara estic al marge de la política, quedi clar que no hi ha cap intencionalitat en passar-vos aquesta informació, més enllà del interés civic de  divulgar simplement uns fets ocorreguts i documentats.

AGRAÏMENT AL PERSONAL SANITARI

Vull agrair públicament l'atenció rebuda per part del personal sanitari de l'Hospital Trueta durant la recent estada de la meva mare, tant a urgències com a planta, pel tracte exquisit donat tant a la pacient com als familiars que l'hem acompanyada.

Especialment al personal d'urgències, que continua treballant en condicions tan precàries com fa uns quants anys i ara amb la pressió afegida de la demagògia gremial, política i sindical de l'entorn.

LLUIS PARRAMONT ABELLI,Verges (Baix Empordà)

Carta publicada EL PUNT AVUI+ el 15/11/2011
Carta publicada al DIARI de GIRONA el 16/11/2011

---

Més enllà de la retòrica de les cartes, sinceres; però amarades per l’emoció de la recent mort de la meva mare, vull explicar uns fets també relacionats amb el personal sanitari i sense relació amb les retallades sanitàries:

1. A la meva mare la varen traslladar de les urgències de l’Hospital Trueta a l’hospitalet de dia ubicat ben prop i - pel camí - varen desaparèixer, amb la bossa on les hi havien posat, totes les  pertinences que duia quan va ingressar d’urgència. Per precaució jo ja havia retirat de la bossa una cadena i medalla d’or, unes ulleres i un moneder/cartera amb la documentació. Vaig denunciar la desaparició de la bossa al propi hospital Trueta i per la resposta vaig deduir que no es tractava d’un cas aïllat
2. En una altre ocasió, a la meva mare, ingressada en una habitació del Trueta, li varen portar el segon dia menjar per diabètics i al assabentar-m’en jo i posar-ho en coneixement del personal sanitari, varen revisar les dades i comprovar que la suposada diabetis era un error.
3. Pel que fa al meu pare, va estar ingressat a l’hospital de Santa Caterina uns quants dies de més per la contradicció que presentaven els resultats d’unes anàlisi, fins que al final varen trobar l’explicació en que les tires indicadores que estaven utilitzant havien caducat feina temps.
4. També el meu pare, i també al Santa Caterina vell, va viure una nit la persecució inesperada d’uns detinguts per part dels Mossos d’Esquadra, mentre creuaven per dintre la seva habitació com a camí de fuga cap al carrer. 

PASSANT COMPTES : CARTA OBERTA EN JOSEP Mª ESTÉVEZ, “XELI”

Ha passat prou temps des de que vares encapçalar la llista a les eleccions municipals a Verges el maig de 2011,

·        a cavall d’una bola de vidre que et deia que tu havies de guanyar les eleccions municipals a Verges i

·        gràcies a la passivitat d’un grup acostumat a seguir instruccions i incapaç de dir la seva pròpia opinió en veu alta.

Han passat prou coses com fer una campanya electoral sense motivació ni contingut, perdre les eleccions en un moment d’aires favorables a la marca, que només varen poder limitar la magnitud de la derrota.

Ha començat el rodatge del nou equip de govern de l'ajuntament i trobo a faltar no haver rebut de part teva ni cap invitació per a participar alguna reunió - des de la trobada de la bola de vida  - ni  cap informació del que penseu fer en quatre anys més a la oposició.

En definitiva, saber si has assumit algun  compromís amb els electors i simpatitzants per a tractar d’informar-los en el dia a dia de la gestió de la Casa de la Vila, com varem fer els darrers quatre anys, amb molta acceptació, reconeguda en nombroses adhesions.

COMENÇA A SER HORA DE PASSAR COMPTES :

Que hi feu a l’Ajuntament ?.

A qui ho feu saber ?.

Teniu algun butlletí preparat ?.

Penseu fer algun comunicat o  alguna reunió ?.

Divulgareu alguna  informació del contingut dels plens i de la vostra actitud ?.

O la intenció es deixar passar quatre anys per tornar a fer una llista en tres dies amb l’ajut d’una altre bola de vidre ?

Jo tinc una proposta que ja està escrita en aquest blog des del dilluns 6 de juny de 2011 amb el títol “MIRANT LES ELECCIONS LOCALS’2015: ALLÒ QUE NO VA SER POSSIBLE A VERGES’2011”.

http://lluisparramontabelli.blogspot.com

RECURS CONTRA UNA SANCIO INSÒLITA DE L'AJUNTAMENT DE GIRONA

El que subscriu, LLUIS PARRAMONT ABELLI, amb DNI.40250761 W i domicili a efectes de notificacions a l’Apartat de Correus, 679 de 17080-Girona, correu electrònic lparramont@gmail.com,telèfon mòbil 676 119 297.

E X P O S A :

Que a les 16.06 hores del dimarts 18 d’octubre de 2011 al accedir al vehicle 3091 BBH he trobat al parabrises del cotxe una còpia del butlletí de denúncia núm. 50 357 745 del mateix dia a les 16.02 hores per estacionar en càrrega i descàrrega i per una quantia de 200 euros, denunciat per l’agent 10211.

Que encara que només havien passat sis minuts desprès d’aparcar el cotxe i quatre de la denuncia no vaig poder trobar cap policia municipal a les rodalies per exposar les meves raons que indico a continuació:

1. El motiu de l’estacionament i de la no presencia de conductor del vehicle es que tenia un problema digestiu amb diarrea i per solucionar una necessitat urgent vaig parar davant del meu domicili al c/Migdia abans d’aparcar el cotxe al pàrquing habitual del c/Carme.

2. L’estacionament va durar només sis minuts i el vehicle denunciat no en molestava cap altre ni a cap persona, al trobar-se precisament al costat de la vorera en el tram del c/Migdia actualment sense obres.

I per tot el que s’ha exposat, respectuosament,

SOL·LICITA :

Que tingui en compte les circumstàncies especials que concorren en aquest cas, en especial la necessitat d’atendre una urgència personal i intransferible i en particular el temps mínim del vehicle en situació irregular.

Que ordeni fer les comprovacions oportunes per confirmar la veracitat del que s’explica a la part expositiva i - si ho considera necessari - puc aportar un certificat mèdic de patir problemes digestius.

Que investigui el meu historial de quaranta-set anys de conductor sense multes i ordeni revocar la denúncia o rebaixar el seu import, totalment extra punitiu i desproporcionat atenent les circumstancies atenuants exposades.

Girona, a dinou d’octubre de dos mil onze.

Il·lm. Senyor Carles Puigdemont, Alcalde de l’Ajuntament de GIRONA

EL LLIBRE DEL CENTENARI DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE GIRONA, UNA GRAN DECEPCIÓ.

La celebració del Centenari de la Cambra de Comerç Indústria i Navegació de Girona va començar amb un lema molt estimulant:

DARRERE EL TEU BENESTAR HI HA L’EMPRESA, amb audàcia, compromís, treball, talent, participació...

Però ha acabat amb un llibre decepcionant CENT ANYS D’ECONOMIA A LES COMARQUES GIRONINES, de contingut superficial i macroeconòmic poc coherent amb el lema inicial.

Efectivament, després de començar amb un acte de fe en l’empresa (i se suposa, per extensió, que en les  empreses) al llibre final hi falta alguna referència a moltes i moltes empreses que s’hi troben a faltar especialment pel seu impacte positiu sobre el territori.

Hi ha un munt d’apèndixs i de quadres amb noms d’empreses per sectors, per comarques i per anys, per nombre de treballadors, per facturació, empreses encara existents o ja desaparegudes...

Però la única referència que he sabut trobar de l’empresa NESTLÉ a Girona - que la que més conec - es a les pàgines 284-285: una foto de Sebastià Martí cedida per l’Ajuntament de Girona, CRDI, de la Construcció de la fàbrica Nestlé a Domeny. Any 1969.

Hi ha per exemple la Granja Soldevila, filial de la Nestlé a Olot el personal de la qual – quan va tancar - es va traslladar en gran part a la Nestlé Girona.

Em refereixo  també a la Nestlé com empresa que m’esperava trobar al llibre del Centenari de la Cambra de Comerç de Girona, perquè

·        Es una de les empreses amb més capital acumulat invertit en instal·lacions de producció.

·        Es un model a imitar de transferència de tecnologia a les empreses locals, propiciant la seva relació amb empreses punteres al món.

·         Es una referència d’empresa exportadora des de les comarques gironines i ha rebut premis de la pròpia Cambra de Comerç en aquest sentit.

·        Es una de les empreses que des de la seva implantació el 1968 ha mantingut una oferta constant de feina qualificada al mercat de treball.

·        En definitiva es una empresa creadora de riquesa que està darrere el benestar de centenars de famílies de Girona.

En definitiva, la meva decepció es gran respecte a l’expectativa creada a l’inici del Centenari de la Cambra de Comerç de Girona, al trobar-me al final amb un llibre que destaca pel seu pes en grams,  més que la qualitat del seu contingut.

ELS SINDICATS, REDUCTE IMMOBILISTA D’UNA SOCIETAT EN CANVI

En una societat convulsa i en canvi, trobem en els sindicats un exemple d’organitzacions que mantenen les seves formes i els comportaments d’un passat que no tornarà:

·        Continuen finançant-se amb les subvencions públiques, incapaços de subsistir només amb el que aporten els seus afiliats, al no tenir un relat i un capteniment que engresqui prou gent.

·        Mantenen les seves fidelitats gràcies a les lleis que els permeten disposar d’ alliberats per càrrecs sindicals als comitès d’empresa, que - cobrant de la seva empresa o de la seva administració - s’ocupen amb el màxim zel de crear-hi problemes, enlloc de treballar-hi productivament.

·        Incentiven l’assistència a tota classe de manifestacions dels seus afiliats i alliberats, donant suport a tota classe de reivindicacions siguin de caire econòmic, social o polític i encara que tinguin poca relació amb temes laborals o sindicals.

·        Disputen amb fanatisme indissimulat la seva presència mediàtica en tota classe de fòrums i es fan notar amb actituds barroeres, esquemes simples i missatges populistes.

·        En resum son organitzacions immobilistes i insolidàries, que no s’han volgut assemblar mai amb els sindicats europeus col·laboratius i a favor la creació i manteniment del treball productiu.

Un exemple de roba-paraules en els debats el van poder veure en directe per 8TV al programa "8 AL DIA" del dijous 6 d’octubre de 2011, en la persona de José Maria Álvarez, sindicalista, secretari general d'UGT a Catalunya:

·         Fins i tot va ser instat a mantenir el respecte a la persona en ús de la paraula, invocant - per part d’un professor membre de la mateixa taula de debat - a respectar el torn de paraules com es habitual a les classes entre alumnes i professors.

·         I desprès d’haver estat cridat a l’ordre - i mostrada de manera  inequívoca la seva incomoditat – va dedicar la seva darrera intervenció a aixecar la veu per sobre el que parlava un altre membre de la mesa, amb la intenció confessada d’evitar-li la oportunitat de poder passar el seu missatge al públic.

Deixo que sigui el lector qui qualifiqui aquesta actitud de caire poc democràtic amb el seu nom més adequat.

En tot cas, aquest sindicalisme d’estil espanyol es un obstacle al manteniment i millora dels drets de les persones treballadores.

CARMEN CHACÓN, POLITICAMENT INCORRECTA

Veure fotos de la diputada al Congres dels Diputats amb el número ú per les llistes de Barcelona el 2008 alineant-se en contra de les retallades del Govern de la Generalitat en Sanitat es – com a mínim – políticament incorrecte :

·      S'ha passat tota la legislatura sense posar un peu a la seva circumscripció electoral... per motius d’agenda.

·        Ara que tornarà a ser cap de llista troba temps per criticar les retallades que es veu obligat a fer al Govern de Catalunya escanyat pel govern de l’Estat del que ella forma part.

·       Ho fa atiant el malestar dins dels hospitals que visita i concretament en un hospital que els mateixos que el varen planificar el consideren ara sobre dimensionat i no sostenible econòmicament.

Les retallades a Catalunya es podrien pal·liar 

• limitant el pressupost que permet la presència espanyola en tres guerres a l’estranger,
• no sobrepassant el pressupost milionari en armament i material militar 
• i encara millor, reduint els pressupostos del Ministerio de Defensa del que Carmen Chacón es responsable.

Més que políticament incorrecte, l’actuació de la ministra Chacón es indecent.

DESMITIFICANT EN PEP GUARDIOLA

Crec que la relliscada de Pep Guardiola entrant en temes de l’àrea social del Barça ens dona una bona oportunitat per abaixar-li els fums.

Li hauríem de refregar les imatges de la seva presència distant i malhumorada i la seva cara d’emprenyat en la celebració d’un títol del Barça al balcó de la Generalitat,

·       actitud amb la que tractava d’influir en les condicions de renovació del seu contracte,

·       actitud que contrastava i desentonava amb l’alegria general

·       i actitud amb la que mostrava la seva falta de respecte cap a les altres persones del balcó i les que omplien la plaça de Sant Jaume.

Aquest episodi ens permet recordar-li que ell tampoc es perfecte, ni ho sap tot, ni ho pot arreglar tot, ni ho fa tot be, sinó que – com tothom - te coses de les que avergonyir-se i camp per millorar.

L’aspecte positiu que podem extreure d’aquell fet es que ens permet demanar-li a Guardiola que es centri en la seva feina en l’àrea esportiva i que s’oblidi d’arreglar els problemes socials del Barça, de Catalunya i de la crisi econòmica global.

Fent-ho així tindrà més temps per consolidar i continuar en el seu nivell d’excel·lència i ens donarà moltes satisfaccions a tots els seguidors del F.C. Barcelona.

UN PAIS SENSE CULTURA DE DEBAT

MISSATGES ENVIATS AL PROGRAMA DE TV “8 AL DIA” DE JOSEP CUNI

En un país sense cultura de debat un programa de televisió com els del periodista Josep Cuní podrien (i haurien) de ser exemple per tots els ciutadans/nes.

Deixat per impossible ELS MATINS DE TV3, he aprofitat per enviar un missatge diari als tres primeres programes de 8 AL DIA, rebent una gran decepció como sola resposta.

1.- 

El dimarts dia 13/09/2011 em queixo a “PARTICIPA, aporta informació i digues la teva” del programa “8 aldia de 8TV” que no posin ordre entre els contertulians  que es prenen la paraula i el torn afavorint els mal educats enfront dels disciplinats i correctes.

Com a mal exemple a perseguir cito Montserrat Nebrera i com a model de comportament correcte Rafael Nadal.

2.- Text enviat el dijous dia 15

Vull insistir en que cal fer pedagogia entre les persones convidades als debats i similars perquè es respectin la paraula entre elles i els temps d’intervenció.

Concretament el dimecres 14 es va marginar Lluís Foix, en part gràcies a la prepotència de Natza Ferrer qui fins i tot va fer prevaler les SEVES PREGUNTES sobre les RESPOSTES  del Conseller de la Generalitat Boi Ruiz.

Es comprensible que el moderador tingui la llibertat de poder intervenir quan vulgui i contribuir fins i tot per a reconduir el debat; però els convidats han de donar exemple des de un mitjà televisiu,  als estudiants, a les noves generacions en general i a participants en tot tipus de reunions : comunitats de propietaris, ajuntaments, reunions de treballs, fins i tot, que necessiten un model a imitar.

3.- Text enviat el divendres dia 16

He tornat a veure el programa i trobo a faltar comportaments correctes en els participants en tertúlies i debats, que no son respectuosos amb els companys/es invitats ni son apercebuts ni corregits per l’ staff del programa.

Es penós seguir en diversos foros de debat Gonzalo Bernardos, paradigma del contertulià roba temps i roba torns de paraula.

I veure en directe com es fa la gara-gara a Pilar Rahola actuant de setciències que dona lliçons de tot i a tothom, m’ha fet investigar la història del programa de Josep Cuní tants anys a TV3.

La conclusió es que no servirà de res que jo faci una campanya pel respecte iniciada amb els dos escrits anteriors : com que al programa "8 al dia" no esteu per aquests “detalls” m’acomiado de seguir-vos com espectador habitual i us deixo per incorregibles.

PINDOLES SOBRE RYANAIR

Em pregunto si els polítics i les seves camarilles de fans, han fet mai una anàlisi de la política comercial de Ryanair, que es una empresa que guanya diners, o sigui, una empresa d'èxit en el món capitalista.

També em pregunto si s'han interessat per conèixer a fons els seus plans estratègics.

Com que imagino que la resposta a les dues preguntes es NO, dedueixo que la partida entre Ryanair i ells es juga entre un equip professional de primera divisió i una agrupació circumstancial d'amics i coneguts, aficionats.

--

Publicat al Diari de Girona el 14/09/2011 com  a comentari núm. 4 a l’escrit “Ryanair desvincula quedar-se a Girona de qualsevol augment de taxes al Prat”

EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA, ORGANISME ÚTIL O PERJUDICIAL?

Amb una freqüència creixent, d'ençà del fiasco de l'Estatut, els tribunals estan exercint de lobby del nacionalisme espanyol (de dretes i d'esquerres) en contra de la política lingüística de Catalunya, interpretant la legislació d'acord amb la majoria política espanyola i en contra de la voluntat democràticament expressada pels catalans i els seus legisladors.
.
En temps de retallades de la despesa pública ens hem de preguntar per la utilitat de totes les funcions i  organismes sencers de l’administració pública.

Qui s’ha retratat novament i posat en l'escena mediàtica es el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb la interlocutòria sobre la immersió lingüística, com ho havia fet amb el tema del regidor - ara per CiU, ara pel PP - a l’Ajuntament de Barcelona.

El que queda com a pòsit de l’anàlisi d’ambdós temes es que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,

-   sembla que faci només de “corre – ve – y - dile” amb altres tribunals estatals com el Suprem i el Constitucional.

-   redacta tan malament les seves resolucions que han de sortir els seus membres a la premsa per a explicar-les.

-   amb les seves actuacions contribueix més a crear confusió que a clarificar els temes.

Si a l’anàlisi i reflexió purament tècniques, hi afegim la seva proclivitat a anar políticament en contra de l’harmonia i dels interessos del conjunt de Catalunya, considero arribat el moment de fer una tisorada útil i fer desaparèixer aquesta institució.


La justificació d'aquesta posició tan radical està fonamentada en que tothom sap - i l'estadística ho posa de manifest - que els jutges son el poder funcionarial més refractari a acceptar la democràcia i la pluralitat lingüística d'Espanya.

TURISME, QUALITAT DE SERVEI I RESTAURANTS A GIRONA CIUTAT

En un món de conceptes barrejats, vull fer una digressió sobre la incongruència que la ciutat de Girona aspiri a ser receptora de turisme i tingui molts restaurants tancats els diumenges i dilluns.

No vull  citar noms; però convido a l’Associació d’Hostaleria Girona Radial a llistar les restaurants de la ciutat de Girona que tanquen en diumenge i dilluns i  animar-los a obrir per atendre la demanda.

Hi ha més demanda que oferta per anar a dinar i/o sopar als restaurants de Girona ciutat en diumenge o dilluns : dono fe de conèixer demanda local i de saber que els i les guies turístiques troben dificultats per a recomanar algun restaurant obert als visitants turístics que acompanyen i que els ho demanen.

Ni la crisi ha esperonat als propietaris o gestors de restaurants a Girona ciutat a obrir en diumenge i/o dilluns per incrementar la seva xifra de negocis.

Caldrà que floreixin les  franquícies com s’ha esdevingut en el camp de les botigues de roba ?

Viure per veure.

INICIANT UNA NOVA ETAPA

Aquest matí he portat la documentació a la Seguretat Social per demanar la jubilació. La previsió en que en dues setmanes aprovin la meva petició i comenci a cobrar com a pensionista a partir del mes de setembre..

Em disposo a començar aquesta nova etapa sense tenir plans de futur, tractant de viure al dia, evitar la solitud i fer coses que em facin sentir útil als altres.

LA MALA GESTIO DEL TRIPARTIT, TAMBÉ DELS PARCS EÒLICS

Desprès de saber com havien escurat les arques públiques de la Generalitat, semblava que no havíem de tenir noves sorpreses importants; però en surten cada dia.

La mala gestió de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya està ara d’actualitat amb una gravetat pròpia de tot allò on van poder exercir la seva “irresponsabilitat” els “ecopijos” d’ICV i companyia.  

En més de set anys al govern del tripartit, no van poder i/o voler implantar allò que criticaven que no feia el  govern anterior : un mapa eòlic consensuat.

Al final - amb les presses del seu final d’etapa - varen fer una tramitació sense complir amb el que estava previst a la llei catalana d’avaluació ambiental de plans i programes, feta pel mateix “govern trist partit” el 2009.

Les conseqüències de tanta disbauxa no son anecdòtiques per Catalunya : ens han posat a la cua de les comunitats espanyoles en producció eòlica, han creat incertesa sobre la legalitat dels parcs eòlics adjudicats, han provocat inseguretat a les empreses adjudicatàries, frenat inversions i beneficis i privat de la creació de molts llocs de treball.

En fi, un desgovern total, que es més sagnant cada vegada que portantveus d’ICV i formacions afins ens donen - als mitjans públics de comunicació !!! - lliçons de política, d’economia, de gestió o del que calgui : presumint d’allò que no tenen i han demostrat que no saben fer. 

Quan passen coses com aquestes, podem donar gràcies de viure en democràcia, perquè ens permet votar periòdicament i rellevar els ineptes del govern per posar-hi nous gestors amb ganes de corregir errors.

Esperem que la nova tramitació del govern sigui ràpida i eficient.