Els mitjans de comunicació han aconseguit establir com un fet que els polítics son un col·lectiu mal considerat per la població en general.
Els periodistes, però, acostumen a prioritzar la informació interessada sobre la informació veraç i sovint fan allò que critiquen dels polítics.
La casta de contertulians que s’ha introduït a les emissores de radio i a les televisions, la formen moltes vegades persones sense ofici ni preparació específica per tractar allò sobre el que opinen i en la meva opinió constitueixen un mal exemple en el món de la informació per la seva falta de serietat i sovint per les seves formes barroeres.
En conjunt es més aviat decebedor veure la televisió, escoltar la radio o llegir els diaris i precisament per aquest ordre, si es vol trobar informació més enllà de opinions interessades.
Per la seva part, el nou mon de les xarxes socials no ofereix massa bons exemples a imitar i, el que es pitjor, s’hi abusa de la possibilitat d’amagar-se en l’anonimat actuant de manera irresponsable.
En conjunt es fa molt difícil trobar informació de qualitat més enllà de legitimes opinions i posicionaments personals.
