ELS SINDICATS, REDUCTE IMMOBILISTA D’UNA SOCIETAT EN CANVI

En una societat convulsa i en canvi, trobem en els sindicats un exemple d’organitzacions que mantenen les seves formes i els comportaments d’un passat que no tornarà:

·        Continuen finançant-se amb les subvencions públiques, incapaços de subsistir només amb el que aporten els seus afiliats, al no tenir un relat i un capteniment que engresqui prou gent.

·        Mantenen les seves fidelitats gràcies a les lleis que els permeten disposar d’ alliberats per càrrecs sindicals als comitès d’empresa, que - cobrant de la seva empresa o de la seva administració - s’ocupen amb el màxim zel de crear-hi problemes, enlloc de treballar-hi productivament.

·        Incentiven l’assistència a tota classe de manifestacions dels seus afiliats i alliberats, donant suport a tota classe de reivindicacions siguin de caire econòmic, social o polític i encara que tinguin poca relació amb temes laborals o sindicals.

·        Disputen amb fanatisme indissimulat la seva presència mediàtica en tota classe de fòrums i es fan notar amb actituds barroeres, esquemes simples i missatges populistes.

·        En resum son organitzacions immobilistes i insolidàries, que no s’han volgut assemblar mai amb els sindicats europeus col·laboratius i a favor la creació i manteniment del treball productiu.

Un exemple de roba-paraules en els debats el van poder veure en directe per 8TV al programa "8 AL DIA" del dijous 6 d’octubre de 2011, en la persona de José Maria Álvarez, sindicalista, secretari general d'UGT a Catalunya:

·         Fins i tot va ser instat a mantenir el respecte a la persona en ús de la paraula, invocant - per part d’un professor membre de la mateixa taula de debat - a respectar el torn de paraules com es habitual a les classes entre alumnes i professors.

·         I desprès d’haver estat cridat a l’ordre - i mostrada de manera  inequívoca la seva incomoditat – va dedicar la seva darrera intervenció a aixecar la veu per sobre el que parlava un altre membre de la mesa, amb la intenció confessada d’evitar-li la oportunitat de poder passar el seu missatge al públic.

Deixo que sigui el lector qui qualifiqui aquesta actitud de caire poc democràtic amb el seu nom més adequat.

En tot cas, aquest sindicalisme d’estil espanyol es un obstacle al manteniment i millora dels drets de les persones treballadores.