Fa més de trenta
anys que vaig tenir ocasió de fer una “visita
guiada” per les institucions europees.
Hi vaig descobrir
moltes coses bones i estimulants i em vaig emportar un mal regust per la seva feixuga
burocràcia i per un exemple punyent de malbaratament que encara es continua incrementant.
Es tracta del
Parlament Europeu que manté dues seus, a Brussel·les i a Estrasburg.
Tenir dues seus significa dos edificis en els que ha calgut invertir
molts i molts diners per la seva construcció i en els que cal gastar constantment
molts diners en el seu manteniment i millora.
El que fa feredat es que el Parlament Europeu es reuneix en Ple
tant a Brussel·les com a Estrasburg i resulta
espectacular que per fer una reunió del plenari a Estrasburg, cal desplaçar-hi els funcionaris que normalment treballen a Brussel·les
amb la documentació necessària, a més dels membres electes del Parlament i els
seus equips d’assessors.
L’espectable es
repeteix i el malbaratament s’incrementa unes deu vegades l’any : trens exclusius
fretats per desplaçar persones i documents des d’una seu del Parlament europeu
a l’altre i pagar doblement per l’allotjament dels funcionaris.
Un parlamentari
europeu deia fa poc en un programa de televisió que no es possible acabar amb
aquesta duplicitat perquè França s’hi oposa al·legant que ho preveu el Tractat
fundacional de les comunitats europees i per no perdre els beneficis per la ciutat d’Estrasburg.
Tot i que els
parlamentaris europeus han votat per la unificació de les seus del Parlament diverses
vegades sembla que no es podrà evitar aquest malbaratament, que ens costa als contribuents de la UE uns tres-cents milions d’euros l’any.
Esgarrifa fer càlculs per aproximar-nos a la xifra de diners malgastats des de la fundació de la Comunitat Econòmica Europea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada