Avui es el dia del meu aniversari i el meus quatre
néts son lluny, de vacances, amb els seus pares.
M’han telefonat aquest matí, per felicitar-me.
Al gran - que només te 8 anys - l’han enredat perquè
em felicités per complir nou anys menys dels que compleixo i tots dos hem rigut
a gust amb la broma.
El seu germà m’ha preguntat per la seva cosineta amb qui
s’han trobat un dia de vacances i amb qui han passat uns dies junts de vacances
a casa nostra, dels avis.
La seva cosineta - que es la petita dels quatre - m’ha
preguntat per l’àvia, que si estava amb mi i què feia.
El seu germà estava molt content - com tots quatre - i
hem tingut una conversa curta, molt carinyosa.
Res de l’altre món, que no s’assembli amb les petites
complicitats entre tots els avis i tots el seus néts d’arreu.
Això entronca amb el meu passat, quan jo era el nét i els
meus quatre avis em feien sentir el més important dels seus néts, cada vegada
que ens veiem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada