Sempre he admirat molt Josep Antoni Duran i Lleida com
a persona pública i com a polític fent una bona feina.
El seu radicalisme democràtic, les seves posicions
centrades i la seva aposta permanent pel diàleg - especialment en el temps que
l’hi ha tocat viure i actuar - mereixen l’elogi i el reconeixement públic.
Ara és el moment de donar suport explícit a la
manera de fer política de Duran i Lleida: quan les posicions equilibrades
estan perdent audiència i un ampli sector de la ciutadania s’està quedant orfe.
Amb Unió Democràtica s’enriqueix i amplien les bases
de Convergència Democràtica i dintre la Federació de CiU hi han crítics amb
Duran i Lleida; però no ens enganyem respecte als seus enemics.
Els seus enemics
son aquells que volen imposar la unitat en base a una interpretació
restrictiva de la Constitució, persegueixen dividir la ciutadania i no volen
cedir en la seva actitud, per obligar a fer-ho als que son inclusius, com Duran
i Lleida.
Els seus
enemics con els intransigents que aposten per la submissió definitiva de Catalunya, com
a solució històrica i resten audiència a Duran i Lleida per deixar el relat
polític català sense l’alternativa proposada per ell, matant al missatger.
Duran i Lleida podria representar una bona part de la
“majoria silenciosa” i segurament per això el tracten de marginar
aquells que no volen deixar expressar-se aquesta majoria, sinó que la volen
excloure i aconseguir, en canvi, que hi hagi una “majoria silenciada”.
El nucli dur d’unionistes espanyols estant empenyent
Duran i Lleida a plegar i a deixar la
política i quan això passi el trobarem a faltar: tant a Catalunya com a Espanya calen persones de pacte i diàleg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada