ELS DIRIGENTS SOCIALISTES ANDALUSOS NOVAMENT CONTRA CATALUNYA

Una vegada més al Congrés dels Diputats, els socialistes andalusos han influït decisivament perquè el grup del PSOE votés en contra dels interessos de Catalunya en la moció sobre el dret a decidir presentada per la ex-socialista ara dirigent de UPyD.

Ho han fet històricament tots els dirigents socialistes andalusos amb presencia i/o influencia a Madrid sobre les decisions de les institucions de l’Estat, encara que arrosseguin un pecat original per antidemocràtics i tramposos.

Recordem com els dirigents socialistes andalusos Felipe González i Alfonso Guerra varen fer trampes en el referèndum per l’autonomia andalusa situant-se al marge de la llei: s’havia acordat que aquell referèndum seria vàlid només si era aprovat per més del 50% dels vots favorables a totes les províncies andaluses i això no va succeir a Almeria. 

Doncs bé, es varen saltar la llei i varen donar per bo el referèndum a tota Andalusia.

Amb aquest pecat original a sobre, podem recordar breument alguns dels greuges a Catalunya per part dels dirigents socialistes d’origen andalús:

• La seva permanent obsessió per mantenir dues marques socialistes, per dividir Catalunya.
• El seu intent de destrucció del President de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol utilitzant Banca Catalana com a instrument.
• Passant el ribot al darrer Estatut d’Autonomia de Catalunya, d’inspiració maragallista, destacat dirigent socialista català.
• La nova generació de dirigents andalusos del PSOE amb Susana Díez manté la tradició comportant-se com “el senyoriu andalús” amb els catalans, tractant-nos com uns paries jornalers seus.

La santificació de Felipe González amb una fundació pròpia per glorificar la seva obra passada, present i futura, deu estar pensada també per mantenir la flama anticatalana més enllà de la seva estada a aquesta terra i encomanar-la a les noves generacions de dirigents socialistes andalusos.