El Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona, CCCB, acull l’exposició “Espriu: he mirat aquesta terra” des del passat 30 d’octubre fins
al 24 de febrer de 2014, com un dels actes centrals de l’Any Espriu, en el centenari
del seu naixement.
Es tracta d’una
exposició molt ben estructurada per acostar-nos a l’home, l’escriptor i el
ciutadà compromès.
Narrador, poeta,
dramaturg i assagista, Salvador Espriu es un clàssic que s’interroga sobre les
grans qüestions humanes.
A “La pell de brau” Salvador Espriu
va oferir una lectura de les relacions entre els pobles de la península ibèrica
- basada en el diàleg i la tolerància - com a resposta als intel·lectuals
castellans de la generació del 98 i el seu assaig va esdevenir un símbol de l’antifranquisme
i la cultura catalana compromesa, en temps difícils.
Les cançons de
Raimon i els espectacles de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual varen donar a
Espriu una dimensió popular i va esdevenir un símbol de la cultura catalana i
de la resistència al franquisme.
Salvador Espriu ha esdevingut
un clàssic, un dels més grans escriptors catalans del segle XX, se l’ha
comparat amb els profetes bíblics, que van servir d’esperó i estímul del poble
jueu i els seus escrits son universals, com els d’Espriu, perquè el primer
destinatari és el seu poble.
Els meus anys
universitaris varen coincidir amb una època de popularitat d’Espriu, a qui vaig
tenir ocasió de conèixer personalment i mantenir una llarga conversa de la mà d’un
company lletraferit, a qui dec la meva veneració per l’obra i compromís social
del fenomen Espriu.
La sorprenent actualitat
dels seus temes i personatges, interpel·la el lector d’avui i convida a llegir
Espriu des d’una perspectiva nova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada