En ple franquisme, l'abat
Escarré de Montserrat va aparèixer a la portada de l'influent diari francès Le
Monde. Hi defensava la justícia, la democràcia, la llibertat i la identitat
catalana.
Heus aquí uns retalls extrets de les declaracions de l'abat Escarré a Le
Monde el 14 de novembre de 1963, avui fa 50 anys.
“Espanya, i aquest és el
gran problema, encara es troba dividida en dos bàndols. No tenim darrera nostre
vint-i-cinc anys de pau, sinó vint-i-cinc anys de victòria. Els vencedors,
comptant-hi l’església, que es veié obligada a lluitar al costat d’aquests
últims no han fet res per tal d’acabar amb aquesta divisió de vencedors i
vençuts: això representa un dels fracassos més lamentables d’un règim que es
diu cristià, però que no obeeix els principis bàsics del cristianisme”.
“Catalunya és una nació,
entre les altres nacionalitats espanyoles. Com tota minoria, tenim dret a la
nostra cultura, a la nostra història i als nostres costums, que tenen una
personalitat pròpia en el sí d’Espanya. Som espanyols, no pas castellans”.
“L’esdevenidor depèn de
la manera en que es resolgui el problema actual, que és un problema social, un
problema de democràcia i de llibertat i per consegüent de justícia, en el fons és un
problema de cristians: ésser o no cristians autèntics, tant en el sentit
individual com en el sentit col·lectiu, és a dir polític. Col·lectivament els
nostres homes polítics no són cristians!”.
Llegit avui, el
text pot semblar no massa atrevit; però l’any 1963 va ser un autèntic terratrèmol,
en ple franquisme, i l’abat Escarré es va haver d’exiliar i no va tornar a Catalunya
fins poc abans de morir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada