Coincidint amb l’incendi recent al Baix Empordà he
tornat a llegir novament comentaris a les xarxes socials - sens dubte induïts - defensant de manera
irracional els bombers.
Aprofitant els sentiments d’impotència i por que
genera tenir un incendi prop, s’ha tornar a insistir que hi ha pocs bombers,
que estant mal pagats i que tenim material insuficient.
Posant per davant la meva fe en la necessitat i la
meva confiança en el que fan els parcs de bombers arreu, i a Catalunya en
particular, ens hauríem de posar d’acord en que la tasca dels bombers
consisteix en
- Formar-se i estar preparats en el millors condiciones físiques, tècniques i psicològiques per quan hagin d’intervenir.
- Quan esporàdicament han d’intervenir, contribuir a salvaguardar al màxim la seguretat de les persones i els seus bens materials.
Si de la declaració de principis passem a analitzar
una actuació concreta com l’incendi recent al Baix Empordà, que es va iniciar a
Vilopriu, moltes persones que ho varen viure sobre el terreny creuen
- Que hi va haver suficient nombre de personal (bombers, ADF, agents rurals,...) i de material mòbil sobre el terreny.
- Que varen tenir poca feina, fent adequadament aquella que els seus comandaments els hi varen encarregar : vetllar per la seguretat de les persones i els habitatges i deixar cremar el foc que no anés directament en contra d’aquest objectiu.
- Que el foc es va atacar directament amb mitjans aeris i a la claror del dia i els equipaments materials - propis o demanats específicament pel cas - els varen trobar idonis i oportuns.
Per tant trobo irracional aprofitar les catàstrofes
com els incendis per posar el crit al cel per fer creure
- Que els bombers estant mal pagats, quan cobren com a funcionaris habitualment i reben compensacions quan han d’actuar aplicant la seva preparació diària.
- Que disposen de pocs mitjans, quan en cas de necessitat d’intervenció podem comptar - pagant - amb mitjans de la resta d’Espanya i de països veïns en cas de simultaneïtat de sinistres.
En resum, del meu anàlisi fet sobre el terreny i recollint
opinió de testimonis visuals dedueixo
- Que els bombers i la resta de personal de protecció i seguretat mobilitzats, varen fer molt bé la tasca encomanada i varen disposar del mitjans necessaris i suficients.
- Que no calen les campanyes artificials a les xarxes socials demanant més personal, increments de salaris o més mitjans en propietat perquè en podem disposar d’altres llocs.
- Que el principal problema al que ens podem enfrontar es la simultaneïtat de les catàstrofes entre les que repartir els mitjans humans i materials; però que no es racional - ni ens podem pagar - estar equipats per fer front a la fi del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada