Espanya contra
Catalunya expressa una realitat objectiva: el que molesta vertaderament a
molts és que es diguin les coses pel seu nom.
Les grans
mentides segueixen:
- Que Espanya es qui finança a Catalunya NO ÉS VERITAT : Catalunya crea riquesa, la posa a disposició de l’estat espanyol, que després la distribueix injustament, ofegant Catalunya i crea aquesta ficció.
- Que la consulta proposada per Catalunya no hi cap a la Constitució espanyola NO ES VERITAT : legalment hi ha vies previstes per demanar-ho i està en mans dels polítics autoritzar-la o no fer-ho, al Congrés dels Diputats.
- Que està en joc la unitat d’Espanya, NO ES VERITAT : el que vertaderament està en joc es millorar l’autonomia i l’autogovern que ens havien promès al votar a favor la Constitució de 1978 i evitar la recentralització que els governs espanyols han intentat d’aleshores ençà i l’actual del PP amb especial èmfasi.
No ens podem
comparar amb Escòcia:
- El referèndum d’independència de la Gran Bretanya es un desig dels polítics locals escocesos per administrar de prop les seves riqueses naturals.
- A Catalunya la consulta pel dret a decidir és un clam de la ciutadania, de la societat civil, que vol sortir de l’ofec a la nostra llengua, a la nostra cultura, a la nostra manera de ser com a poble.
Per això s’ha de deixar parlar al poble : per tenir
una resposta social i que al final decideixi la ciutadania.
Entretant, a Catalunya creix la il·lusió i entre els polítics d'Espanya creix el desconcert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada