POEMA IF (SI) DE RUDYARD KIPLING

Si pots mantenir el cap quan tothom al voltant teu
Perd el seu i per això et culpen. 

Si pots confiar en tu mateix quan tots dubten de tu;
Però prens en compte els seus dubtes.

Si pots esperar i no cansar-te de l'espera,
O sent enganyat, no pagar amb mentides,
O sent odiat, no donar cabuda a l'odi,
I no obstant això no creure’t ni savi ni valent.

Si pots somiar i no deixar que els somnis et dominin. 

Si pots pensar i no fer dels pensaments el teu objectiu. 

Si pots trobar-te amb el triomf i el fracàs
I tractar aquests dos impostors de la mateixa manera. 

Si pots suportar sentir la veritat que has parlat
Tergiversada per bergants per enxampar necis,
O veure les coses per les que vas donar la vida, trencades,
I ajupir-te i reconstruir-la amb eines desgastades.

Si pots fer un munt amb tots els teus guanys
I assumir el risc d'un canvi i perdre,

I començar de nou pel principi
I no dir mai una paraula del que has perdut. 

Si pots forçar el teu cor i nervis i tendons
Per seguir el teu camí malgrat sembli que tot s'hagi acabat,
I així resistir quan no et quedi res
Excepte la Voluntat que et diu: 'Endavant! "

Si pots parlar amb el poble i mantenir la teva virtut, 

O caminar amb reis i no perdre el sentit comú.

Si ni els enemics ni els amics poden ferir-te. 

Si tots compten amb tu però cap massa. 

Si pots omplir l'inexorable minut
Amb seixanta segons de distància recorreguda.

Teva és la Terra i tot el que hi ha en ella,
I - el que és més - seràs un Home, fill meu!